Resultats de la cerca

Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama, segurament de la…

Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el suport d’…

Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per…

El 1958 es llicencià en història i filologia a la Universitat de Chisinau i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Nistru Adherit des de molt jove al nacionalisme romanès, el 1973 i el 1977 visità Romania, invitat per la Unió d’escriptors d’aquest país, i on la seva obra tingué una gran difusió, sobretot en el vessant d’autor juvenil i infantil El 1989 fou elegit membre del parlament de la RSS de Moldàvia, i des d’aquest càrrec propugnà la unió de Moldàvia amb Romania, causa que continuà defensant després de la independència de Moldàvia 1991 Publicà Alarma , el…

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

El seu origen es troba en el collectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC finals de 1996-primeria de 1997 promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente A partir del IX Congrés del PSUC maig de 1997 els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE comitè executiu i comitè federal des de l’estiu de 1997 Propugnà la construcció d’un…

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat…

Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…