Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes de les seves…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se…

Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i jocositat, clara…

Fou deixeble de F Corder a la Royal Academy of Music de Londres La seva òpera Caedmar , estrenada el 1892 al Crystal Palace, l’erigí com un dels exponents de l’anomenat "renaixement musical anglès" S’interessà pels compositors anglesos contemporanis i en moltes ocasions dirigí obres de ChH Parry, E Elgar i ChV Stanford Successor d’E Elgar com a professor a la Universitat de Birmingham, hi restà del 1908 al 1933 i parallelament compongué una extensa obra musical influïda pels aspectes més tradicionals del llenguatge musical de R Wagner i R Strauss La música de Bantock, però, s’allunya del…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a la universitat…

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d’una trentena…

Estudià al Conservatori de Música de París i a la Universitat de la Sorbona El 1952 es doctorà amb un doble estudi sobre l’escola musical de Sant Marçal de Llemotges i l’obra de Gautier de Coincy Tot i que la seva carrera se centrà sobretot en la recerca musicològica, camp en què fou considerat un dels grans noms del segle XX dins l’àmbit europeu, també es dedicà a la composició En les seves primeres obres usà un llenguatge modal i alguns elements provinents del cant gregorià i també de la música popular francesa Progressivament, però, s’encaminà cap a altres vies de creació…

De periodicitat bianual, és atorgat per la Fundació Finlandesa dels Premis en Tecnologia, que el 2002 es convertí en la Fundació per als premis Millennium, creada per vuit organitzacions finlandeses que promouen el desenvolupament tecnològic, i l’estat finlandès Té com a objectiu destacar les contribucions tecnològiques amb una repercussió en el benestar, la millora de les condicions de vida i la humanització Ha estat comparat la seva importància amb el premi Nobel , del qual es distingeix en el camp de les ciències, en què no es reconeix tant la recerca bàsica com l’aplicació, el…

Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’homogeneïtzació dels grups…

En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep…