Resultats de la cerca
Es mostren 2549 resultats
James Batcheller Sumner
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Fou professor de bioquímica a la Universitat Cornell d’Ithaca El 1926 aconseguí d’aïllar l’enzim ureasa en forma de proteïna cristallitzada La importància dels seus treballs, no reconeguda fins molt més tard premi Nobel de química l’any 1946, està sobretot en l’esclariment definitiu de la natura química dels ferments
Donald J. Cram
Química
Químic nord-americà.
Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram
Georg Wittig
Química
Químic alemany.
Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics
Henry Taube
Química
Químic nord-americà d’origen canadenc.
Treballà especialment en la determinació dels fonaments de la reactivitat dels complexos en química inorgànica En particular, el seu treball sobre les reaccions de transferència d’electrons en complexos metàllics li valgué el premi Nobel de química del 1983 Fou un dels primers a emprar la ressonància magnètica nuclear com a instrument d’anàlisi
Friedrich Accum
Química
Químic alemany.
Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820
Johannes Nicolaus Brønsted
Física
Fisicoquímic danès.
Professor de química de la Universitat de Copenhaguen i director de l’institut fisicoquímic d’aquesta universitat Es distingí per treballs de recerca sobre catàlisi, propietats dels ions, cinètica química i, sobretot, juntament amb Thomas Martin Lowry, en l’enunciat de la teoria àcid-base , que porta llur nom àcid de Brønsted-Lowry , base de Brønsted-Lowry
Francesc Domènech i Maranges
Químic, doctor en farmàcia i en medicina.
Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Adolf von Baeyer

Adolf von Baeyer
© Fototeca.cat
Història
Científic alemany.
Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina