Resultats de la cerca

Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta

Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963

Inicialment es dedicà a l’astronomia, però a l’inici dels anys quaranta s’interessà per l’oceanografia Desenvolupà la primera teoria sobre el corrent del Golf 1948, i també presentà el seu model de circulació abissal de l’oceà al començament dels anys seixanta Fent ús dels principis físics desenvolupà models numèrics senzills amb la finalitat d’entendre la dinàmica dels oceans Malgrat que no obtingué un doctorat, totes les seves investigacions han ajudat a comprendre millor la dinàmica de l’oceà

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall

Fundada el 1930 per treballadors de Can Fabra, fou pionera en l’organització de rallis d’alta muntanya, dels quals ha celebrat més de quaranta edicions És sòcia fundadora de l’Associació Senders de Catalunya i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès Té més de 600 socis i les seccions d’esquí, escalada i alta muntanya, BTT, fotografia i espeleologia, aquesta constituïda pel Grup d’Exploració i Recerca Subterrània El 2005 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí

Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum

Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories Parallelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Adscrit al collegi català 1958 i al comitè espanyol 1960, el 1971 començà a arbitrar partits internacionals de waterpolo i el 1978 fou reconegut per la Lliga europea de natació LEN i per la Federació Internacional de Natació Amateur FINA Estigué vinculat al Club Natació Catalunya ja que havia estat jugador de waterpolo els anys quaranta El collegi català el nomenà membre de mèrit 1983 i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1973, d’argent 1980 i d’or 1986

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada