Resultats de la cerca

La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable

El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però el component…

El nom és aplicat, específicament, al conjunt de l’espectacle teatral grec, constituït per tres tragèdies, seguides d’una peça satírica Possiblement fou Èsquil el primer que donà a les tragèdies a vegades incloent-hi també la quarta peça una unitat temàtica

La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg

El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels segles IX al XIII, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest…