Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Joan Calví

Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera…
Sant Miquel de Saranyana (Bassella)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església, de planta rectangular molt reformada, amb la coberta totalment esfondrada ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Miquel és situada al costat del mas de Saranyana, a uns 6 km d’Ogern, per una pista en direcció N, que passa per Sant Sadurní de la Salsa Saranyana és situat a l’extrem del terme municipal de Bassella, al límit amb la comarca del Solsonès JAA Mapa 24-12291 Situació 31TCG640575 Història El lloc de Sarananna o Saragnano apareix esmentat l’any 1025, en la donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Sant Andreu de Tresponts…
Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)
Art romànic
Situació Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros M Catalán La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG739464 JAA Història Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica, tot i que la nau indica que es trobava…
Sant Joan Sesrovires (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, des d’on s’aprecien perfectament les modificacions i les construccions afegides en un moment posterior al romànic J Pahissa L’església de Sant Joan Sesrovires és situada en el nucli de població de Torre-ramona, que es troba a uns 4 km de Sant Sadurní d’Anoia, sobre la carretera de Gelida JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF015862 Història Encara que es tracti d’una església molt antiga, el primer document cert en què apareix esmentada data de l’any 1325 Es tracta de la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de…
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…
Casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est ECSA - J Bolòs Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna Mapa 34-12291 Situació 31TCG522532 Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el Segre uns 12 km…
Santa Cecília de Montcal (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església, ampliada i reformada al llarg dels segles F Tur L’antiga església parroquial de Montcal és situada sobre la carretera de Canet d’Adri a Cartellà MapaL38-12295 Situació 31TDG802543 JAA Història L’esment més antic de Montcal “ Locus de Monte-caldo ” és de l’any 1017, en la butlla en què el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles Una altra notícia apareix en el Llibre verd de la catedral de Girona, en un document datable entre els anys 1051 i 1057, pel qual la comtessa Ermessenda féu una restitució de béns a la…
Santa Maria del castell de Fornells (Fornells de la Selva)
Art romànic
Situació Del poble de Fornells de la Selva surt una pista, en direcció sud, d’uns 600 m, que porta a l’antic castell de Fornells, ara mas del Castell Mapa L38-13333 Situació 31TDG847415 MLlC-JAA Història Tot i que no hi ha notícies concretes sobre l’església de Santa Maria, era la capella del “ kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitupredicti kastri habebat ”, que fou llegat per Bernat Ermengol al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum maior , en un document del maig de 1048 L’any 1049 els comtes Ramon i Elisabet cediren els seus drets sobre el castell a…
Convent de la Mercè (Tarragona)
Art romànic
Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la…
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina