Situació
Del poble de Fornells de la Selva surt una pista, en direcció sud, d’uns 600 m, que porta a l’antic castell de Fornells, ara mas del Castell.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG847415. (MLlC-JAA)
Història
Tot i que no hi ha notícies concretes sobre l’església de Santa Maria, era la capella del “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitupredicti kastri habebat”, que fou llegat per Bernat Ermengol al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum maior, en un document del maig de 1048. L’any 1049 els comtes Ramon i Elisabet cediren els seus drets sobre el castell a Hug Guillem i Adalgarda.
Durant el segle XII el castell quedà lligat a la família dels Montcada, els drets de la qual tornaren a ésser confirmats l’any 1202 pel rei Pere a Guillem i també el 29 d’agost de 1291, amb motiu del casament de Guillema de Montcada amb l’infant Pere.
La jurisdicció del castell fou venuda el 22 d’agost de 1328 per l’infant Joan a Francesc de Santcliment. L’any 1674 consta que el castell, el terme i la parròquia de Fornells eren d’Isabel de Cardona i de Rocabertí.
De l’edifici romànic primitiu resten encara algunes ruïnes. Era d’una nau, amb la volta esfondrada, i l’absis. Fou restaurada al segle XVIII a la part de ponent. (ASA-JVV)
Església
Les ruïnes de l'església romànica de Santa Maria del castell de Fornells, molt transformada, es troben cobertes per una espessa vegetació.
M. Catalán
L’antiga capella castellera de Santa Maria, actualment abandonada, és en estat ruïnós i coberta per la vegetació. L’edifici consta d’una sola nau, amb la volta esfondrada, capçada a llevant per un absis semicircular, també ruïnós, on es pot veure l’arrencada de l’arc que l’obria a la nau i una finestra de doble esqueixada.
La part de ponent, on hi ha la porta i el campanar d’espadanya, fou reformada al segle XVIII.
L’aparell visible és de reble embegut en morter de calç i en algunes parts encara és cobert per un arrebossat. El seu estat, i la seva pròpia estructura, molt simple, fan difícil la filiació d’aquesta església que s’avé amb les formes rurals que trobem en l’arquitectura dels segles XI i XII a Catalunya. (MLlC-JAA)
Talla
Hom recull la notícia de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu, que avui, almenys fins el moment, desconeixem (Noguera, 1977, pàg. 290). (JCSo)