Resultats de la cerca

També és conegut pel nom anglès freeware

Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual òptics, fonètics sonors i cinètics el moviment en la successió dels fulls El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i EGomringer És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire calligrama Els autors més importants, els seus definidors a part, són E Jandl, C Belloli, A Spatola, A de Campos, Ian H Finlay Als Països Catalans, J Brossa i G Viladot en són els principals exponents

El president de l’Autoritat Nacional Palestina, Iàsser Arafat, anuncia la composició del nou govern palestí Entre els 34 ministres que formen el nou executiu --10 més que en el govern anterior--, Arafat manté els que havien estat acusats reiteradament d’incompetència i corrupció i que van ser el desencadenant de la crisi, pendent de resolució des de l’any passat Això provoca crítiques entre els diputats del Consell Legislatiu Palestí, i la renúncia dels ministres d’Educació i d’Agricultura l’endemà mateix del nomenament

La policia brasilera irromp a l’hotel de Rio de Janeiro on s’allotja Pat Hickey, membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Europeu i del Comitè Olímpic Irlandès, i se l’emporta detingut Hickey és acusat de participar en una trama de revenda d’entrades a preus inflats Els dies anteriors van ser detingudes diverses persones relacionades amb el cas Immediatament després de l’operació, Hickey suspèn la presidència dels càrrecs, tot i que rep nombroses demandes perquè la seva renúncia sigui definitiva

La CUP decideix per segona vegada no donar suport a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat La decisió es pren en un consell polític en què s’estudien diverses opcions i s’imposa l’abstenció el dia de la investidura per 36 vots a favor, 30 en contra i una abstenció L’endemà, el portaveu de la CUP, Antonio Baños, renuncia a l’acta de diputat, perquè, segons manifesta, se sent incapaç de defensar la posició adoptada per la formació

Fill de Gustau I i de Caterina de Saxònia-Lauenburg Home d’una gran cultura, establí una monarquia absoluta i s’esforçà per introduir el calvinisme a Suècia Ocupà Tallinn 1561 per dominar els estrets bàltics Una coalició entre Dinamarca, Polònia i Lübeck se li oposà i, malgrat diverses victòries durant la guerra dels Set Anys 1563-70, la pau de Sttetin reconegué la llibertat de tràfic de Narva Renuncià a la corona a favor del seu germà Joan III, que s’havia revoltat contra ell

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Portà el regne a l’apogeu del poder Gendre i aliat de Mitridates VI, conquerí la Capadòcia, la Mesopotàmia, la Migdònia i l’Osroena, féu tributaris els reis d’Albània, d’Atropatene, de Síria i de Cilícia Fundà la capital Tigranocerta No podent resistir a Luci Licini Luculle 69 i 68, es refugià a la cort de Mitridates VI fou vençut per Pompeu a Artaxata La pau i el tron d’Armènia li foren tornats en canvi de la renúncia a Síria i a l’Àsia Menor

Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament