Resultats de la cerca

El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII  orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…

Consistia a aspergir amb la sang d’un toro sacrificat el cos del devot que hi participava, i per això s’anomenava també “baptisme de sang”, del qual hom esperava un renovellament de la vida i fins i tot la vida eterna

Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els compongué H…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…

Semblant al palli llatí, però de proporcions més grans, sembla derivar del gran hàbit i petit hàbit dels monjos orientals

Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion

L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents, en què els…

D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…