Resultats de la cerca

Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…

Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…

El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…

És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…

Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser