Bibliografia general referent al romànic de les Terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca

  • Aav (Amics de l’Art Vell): Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935, Barcelona 1935.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Catalunya carolíngia, vol. II (I), Els diplomes carolingis a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Catalunya carolíngia, vol. III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans, ed. Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona! 1958.
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico, “Géminis” (Tortosa 1961), 43, pàg. 1.
  • Alanya i Roig, J.: La carta de poblament de Batea i l’Algars, “La Vila Closa” (Batea 1986), 2, pàgs. 19-23.
  • Alanya i Roig, J.: La carta de poblament de Pinyeres (Batea, Terra Alta) (1280), “Anuario de Estudios Medievales” (Barcelona 1991), 21, pàgs. 97-145.
  • Alanya i Roig, J.: Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (s. XII-XIII), 2 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1994.
  • Albiac, Santiago: Mequinenza, Casp 1975.
  • Al-Ḥimyarī: Kitab Ar-Rawd al-mi’tar, “Textos medievals” (València 1963), 10.
  • Al-Idrīsī: Nuzhat al-mustāq fi ihtirāq al-āfāq / Kitāb Ruğār, edició i traducció a cura de R. Dozy i J. M. de Goeje, Description de l’Afrique et de l’Espagne, Leiden 1866 (reimpressió: 1968).
  • Almagro, M., Beltran, Α., Ripoll, E.: Prehistoria del Bajo Aragón, Instituto de Estudios Turolenses, Saragossa 1956.
  • Almuni i Balada, Victòria: L’obra de la Seu de Tortosa (1345-1441), ed. Dertosa, Tortosa 1991.
  • Almuni, V., Bonet, M., Curto, Α.: De l’edat mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta 1995.
  • Al-’Udrī: Tarṣī’ al-ahbār, edició a cura de Ά. ‘A. Al-hwānī, Madrid, traducció dels fragments relatius a la Marca Superior (regió de la vall de l’Ebre) a cura de F. de la Granja, La Marca Superior en la obra de al-’Udrī, “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1965), VIII (1967), pàgs. 447-545.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, “Anuario de Estudios Medievales” (Barcelona 1966), 3, pàgs. 131-214 (reeditat dins “Arrels. Miscel·lània d’Aportacions Històriques i Documentals de l’Espluga de Francolí”, l’Espluga de Francolí, 6 (1990), pàgs. 7-93).
  • Altisent i Altisent, Agustí: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I, Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
  • Alto Aragón, su historia, cultura y arte, vol. 1, ed. Energía e Industrias >Aragonesas, Osca 1976.
  • Alturo i Perucho, Jesús: L’arxiu amic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (aproximació històrico-lingüística), 3 vols., Fundació Noguera, Barcelona 1985.
  • Alvar, Manuel: La frontera catalano-aragonesa, Saragossa 1976.
  • Álvarez, R. - López. A.: L’assentament ibèric i el poblat medieval del puig del Castell d’Ulldecona (campanya 1985), “XXXVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Amposta 1991” e.p.
  • Álvaro Zamora, María-Isabel: Cerámica aragonesa I, Librería General, Saragossa 1976.
  • Alzina, Li., Feliu, C, Marquet, G.: Pesos, mides i mesures dels Paisos Catalans, ed. Curial, Barcelona 1990.
  • Amador de los Ríos, Rodrigo: Reliquias hispano-mahometanas, “Revista de archivos, bibliotecas y museos” (Madrid 1900), 12, pàg. 705 i segs.
  • Amador de los Ríos, Rodrigo: Rehuías de los musulmanes en Cataluña, “Revista de archivos, bibliotecas y museos” (Madrid 1915), 9-12, pàgs. 187-191 i làm. 9.
  • Anònim: Fragments historiques sur les berbères au Moyen-Age. Extraits inédits d’un recueil anonyme compilé en 712-1312 et intitulé Kitab Maf akhir Al-Barbar, Rabat 1934.
  • Aragón histórico, pintoresco y monumental, 1889.
  • Arco y Garay, Ricardo del: Guía artística y monumental de Huesca y su provincia, Tipografía de Leandro Pérez, Osea 1910.
  • Arco y Garay, Ricardo del: La iglesia colegial de Tamarite de Litera, Osea 1922.
  • Arco y Garay, Ricardo del: Catálogo monumental de España. Provincia de Huesca, 2 vols., CSIC - Instituto Diego de Velázquez, Madrid 1942.
  • Arco y Garay, Ricardo del: Escudos heráldicos de las ciudades y villas de Aragón, “Ar-gensola” (Osea 1950), 18, pàgs. 101-142.
  • Arriezu, Mathías Miguel de: Memoria devota de la reyna de los ángeles. Nuestra Señora de Gracia de la Cueva que se venera en el convento de los religiosos mínimos del Desierto de la Villa de la Fresneda, Saragossa 1795.
  • El arte románico. Catálogo. Exposición organizada por el gobierno español bajo los auspicios del Consejo de Europa, Barcelona i Santiago de Compostel-la 1961.
  • Arteaga, O., Padró, J., Sanmartí, E.: El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinyeres, “Monografies arqueològiques”, 7, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona 1990.
  • Artigues, Pere Lluís - Villalbí, Mar: L’adaptació estructural del castell d’Amposta al món feudal, “Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola. Alacant 1993”, Alacant 1994, vol. II, pàgs. 451-457.
  • Avril, F. - Zaluska, Y.: Manuscrits enluminés d’origine italienne, vol. I, Paris 1980.
  • Avril, F., Aniel, J.P., Mentré, M., Saulnier, Α., Zaluska, Y.: Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique, ed. CNRS, París 1982.
  • Bach i Riu, Antoni: Els documents del priorat de Santa Maria de Guálter de T Arxiu Episcopal de Solsona (segles XI-XIII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1986-87), VIII, pàgs. 211-271.
  • Balañà i Abadia, Pere: Miscel·lània islamo-catalana. Un viatger tortosí del segle Xè ens descriu Galícia, “Diplomatari” (Barcelona 1981), 8, pàgs. 50-53.
  • Balañà i Abadia, Pere: Un jueu de Tortosa (segle Xè) informador dels geògrafs àrabs medievals, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1982), III, pàgs. 9-28.
  • Balañà i Abadia, Pere: Visió cosmopolita de Catalunya, vol. 1, Relats de viatgers i escriptors, segles I aC - XIX, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991.
  • Balañà i Abadia, Pere: Crònica política de la pre-Catalunya islàmica, Episodis de la història núms. 291-292, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1992.
  • Ballestín i Navarro, Xavier: Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del ṯagr al-a’là: Balagà, Lārida, Ṭurṭūša, “Estudios Onomástico-biográficos de al-Andalus (Homenaje a J. M. Fórneas)” (Madrid 1994), VI, pàgs. 55-119.
  • Bango Torviso, I.: La Virgen y el Tetramorfos, “Boletín del Instituto J. Camón Aznar” (Madrid 1984), vol. XV, pàgs. 5-17.
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Ur-gellia” (la Seu d’Urgell 1980-93), VII (1984-85), anys 1076-1092, pàgs. 7-218; IX (1988-89), anys 1101-1150, pàgs. 7-312.
  • Barceló, Carme: Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells, València 1983.
  • Barceló, Miquel: La invasió àrab-musulmana i Catalunya, “Lavenç” (Barcelona 1978a), 7-8, pàgs. 20-24.
  • Barceló, Miquel: El rei Akhila i els fills de Wititza: encara una altra recerca, “Miscellanea Barcinonensia” (Barcelona 1978b), any XVII, núm. XLIX, pàgs. 59-76.
  • Barceló, Miquel: On coins in al-Andalus during the Umayyad emirate (138-300), “Quaderni Ticinesi di Numismatica e Antichità Classique” 1979, VIII, pàgs. 313-321.
  • Barceló, Miquel: El tractat de Capdepera de 17 de juny de 1231 entre Jaume I i Abu ‘Abd Allah Muhammad de Manûrga. Sobre la funció social i política dels fugahò, “Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” (Mallorca 1981), vol. XXXVII, num. 97, pàgs. 233-249.
  • Barceló, Miquel: Visigots i àrabs, dins Història de Catalunya, dirigida per J. Nadal i Ph. Wolff, ed. Oikos-Tau, Vilassar de Mar 1983, pàgs. 221-239.
  • Barceló, Miquel: Sobre Mayurqa, Quaderns de Ca La Gran Cristiana, 2, Palma de Mallorca 1984.
  • Barceló, Miquel: Aigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s. VI-XII), “Actas del II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid 1987”, Madrid, 1987 vol. II, pàgs. 413-420.
  • Barceló, Miquel: La invasió àrab-musulmana i Catalunya, “L’Avenç” (Barcelona 1988a), 117, pàgs. 14-17.
  • Barceló, Miquel: La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural, dins Arqueología Medieval. En las afueras del “medievalismo”, Barcelona 1988b, pàgs. 195-274.
  • Barceló, Miquel: “… per sarraïns a preicar” o l’art de predicar a audiències cap-uves, “Estudi General. El debat intercultural als segles XIII i XIV: I Jornades de Filosofia Catalana. Girona”, Lleida 1989, 9, pàgs. 117-131.
  • Barceló, Miquel: “Rodes que giren dins el foc de l’infern” о per a què servia la moneda dels taifes, “Gaceta Numismática” (Barcelona 1992), 105106, pàgs. 15-23.
  • Barceló, Miquel: Arqueologia hidràulica i arqueologia medieval: encara més consideracions des dels afores del medievalisme, “Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola. Alacant 1993”, Alacant 1993, vol. I, pàgs. 49-55.
  • Barceló, Miquel - Kirchner, Helena: Huşun et établissements arabo-berbères de la Frontière Supérieure (zone de l’actuelle Catalogne) d’al-Andalús, “Castrum 4. Frontière et peuplement dans le monde méditerranéen au Moyen Âge”, Sicília 1989, pàgs. 61-73. 1992.
  • Barrachina i Navarro, Jaume: Romanico. Artes suntuarias, “Art català. Estat de la qüestió. V Congrés del Ceha”, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1984, pàgs. 147-167.
  • Barral i Altet, Xavier: Les catedrals de Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1994.
  • Batllori i Munné, A. - Llubia i Munné, L.M.: La ceràmica catalana decorada, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1974.
  • Bayerri i Bertomeu, Enric: Historia de Tortosa y su comarca, 8 vols., Imprenta Al-gueró y Baiges, Tortosa 1939-60.
  • Bayerri i Bertomeu, Enric: Los códices medievales de la catedral de Tortosa. Novísimo inventario descriptivo, Porter-Libros, Barcelona 1962.
  • Beer, R.: Los manuscrits del monestir de Santa María de Ripoll, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1909), vol. V, pàgs. 164, 168, 267, 340-341 i 360-361.
  • Beguer i Pinol, Manuel: Novenario de Nuestra Señora de la Aldea, seguido de breves notas históricas, Tortosa 1953.
  • Beguer i Pinol, Manuel: Llinatges tortosins, ed. Dertosa, Tortosa 1980.
  • Beltran, Α.: La edad de los metales en Aragón, Saragossa 1955.
  • Beltran, Α.: Avance al estudio de las pinturas rupestres levantinas de la provincia de Tarragona; estado de la cuestión, “Boletín arqueológico. Miscelánea Sánchez Real” (Tarragona 1967-68), vol. II, pàgs. 173-182.
  • Bergós, Joan: L’escultura de la Seu Vella de Lleida, “Memòries de la Secció Histórico-Arqueològica”, V, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1935.
  • Bernabé, Lluís - Epalza, Mikel de: Alcanar i la seua regió a l’època musulmana, “I Congrés d’Història d’Alcanar”, Ajuntament d’Alcanar, Alcanar 1989.
  • Bertran i Roigé, Prim: La dècima de la diòcesi d’Urgell corresponent a l’any 1391, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979), II, pàgs. 257-335.
  • Bertran i Roigé, Prim: L’orde de l’Hospital a les terres catalanes, “Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 229-240.
  • Biarnés i Biarnés, Carmel: Els moriscos a Catalunya. Documents inèdits, Ascó 1981.
  • Biarnés i Biarnés, Carmel: La implantació de l’orde del Temple a la Ribera d’Ebre (11481210), Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Ascó 1986.
  • Biescas, J. A.: Introducción a la economía de la región aragonesa, Saragossa 1977.
  • Bisson, Thomas N.: The problem of feudal monarchy. Aragon, Catalonia and France, “Speculum. A Journal of Medieval Studies” 1978, LIII, 3, pàgs. 460-478.
  • Bisson, Thomas N.: Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (11511213), 2 vols., University of California Press, Berkeley-Los Angeles-London 1984.
  • Bladé i Desumvila, Artur: El castell de Miravet, Episodis de la història, num. 80, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1966.
  • Bladé i Desumvila, Artur: Els setges de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre (1836-1838), Barcelona 1970.
  • Bladé i Desumvila, Artur: Guia de Benissanet, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982.
  • Blanch, Josep: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, 2 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985 (reedició facsímil; la edició: Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, Tarragona 1951).
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Traslados de escrituras de los tiempos de los señores condes soberanos de Barcelona, ms. de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona d.1814.
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de, i continuadors: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Barcelona 1847-1910.
  • Bohigas i Balaguer, Pere: La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, I. Período románico, Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona 1960.
  • Bohigas i Balaguer, Pere:Les derniers temps de l’enluminure romane en Catalogne. La transición en gothique, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1974). 5, pàg. 39.
  • Boix i Pociello, Jordi: La Ribagorça al segle XI, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona 1982.
  • Boix i Pociello, Jordi: Els ordes militars a la Ribagorça, “Congrés d’història dels ordes militars a Catalunya. Montblanc”, 1985 inèdit.
  • Boix i Pociello, Jordi: Els ordes religioso-militars a la franja de Ponent, “Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 200-214.
  • Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: Les sepultures excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d”‘Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982), pàgs. 105-147.
  • Bonet Donato, María: Las cartas de población y la renta feudal en el dominio hospitalario del Montsià (s. XIII), dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Diputació de Tarragona, Tarragona 1991, pàgs. 551-571.
  • Bonet Donato, María: La Orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellania de Amposta (siglos XII-XV), CSIC, Madrid 1994.
  • Bonilla y Sanmartín, A.: El derecho aragonés en el siglo XII, “Actas del II Congreso de historia de la Corona de Aragón”, Osca 1922, pàgs. 173-294.
  • Bonnassie, Pierre: La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIerne siècle: croissance et mutation d’une société, Publicacions de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, 2 vols., Tolosa de Llenguadoc 1975-76 (ed. catalana: Edicions 62, Barcelona 1979-81).
  • Bosch i Gimpera, Pere: Campanya arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans al límit de Catalunya i Aragó (Caseres, Calaceit i Maçalió), “Annals de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1913-14). V, pàgs. 818-838.
  • Bosch i Gimpera, Pere: Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, “Annals de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1921-26), VII, pàgs. 72-80.
  • Bosch i Gimpera, Pere: Etnologia de la Península Ibèrica, ed. Alpha, Barcelona 1932.
  • Bosch i Gimpera, P. - Colominas Roca, J.: Exploració de la serra de Tivissa, “Annals de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1921-26), VII, pàgs. 3-19.
  • Bramón, Dolors: Sobre una proposta d’etimologia àrab del topònim Amposta: possible reminiscència de l’article sud-aràbic AM-?, “XXXVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Amposta 1991”. e.p.
  • Bramón, Dolors: La rapita del Cascall al delta de l’Ebre, “La rapita islàmica: història institucional i altres estudis regionals (I Congrés de les ràpites de l’Estat Espanyol (7-10 de setembre de 1989))”, Sant Carles de la Ràpita 1993, pàgs. 110-120.
  • Bru i Borràs, Màrius: Entences contra templers i Montcades, “El Llamp” (Gandesa 1922).
  • Bru i Borràs, Màrius: Fulls d’història de la vila de Tivissa i el seu territori antic, ed. Aymà, Barcelona 1955.
  • Brunzen de La Martinaire: Le grand dictionnaire géographique, historique et critique, par…, géographe de sa magesté Philippe V, Paris 1568.
  • Buron. Vicenç: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona 1989.
  • Caamaño, Jesús M.: En torno al tímpano de Jaca, “Goya” (Madrid 1978), 142, pàgs. 200207.
  • Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Alfons el Cast, dins Els primers comtes reis, ed. Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958.
  • Cabré Aguiló, J.: Excavaciones en el Roquizal del Rullo, término de Fabara, provincia de Zaragoza, “Memorias de la Junta de Excavaciones” (Madrid 1929), núm. 101.
  • Cabrol, F.: Dictionnaire d’archéologie chrétiene et de liturgie, vol. I, 2a part, Paris 1907.
  • Caffaro: Ystoria captionis Almarie et Turtuose, dins Annali genovesi di Caffaro e de’ suoi continuatori, Fonti per la Storia d’Italia, vol. I, edició a cura de L.T. Belgrano, Roma 1890, pàgs. 79-89.
  • Campo Bertrán, Maria-Gloria: El sarcòfago de Doña Sancha y la escultura romànica del Al-toaragón, dins Homenaje a D. Federico Balaguer, Csic, Instituto de Estudios Aragoneses, Diputació Provincial, Osca 1987.
  • Canellas López, Angel - San Vicente, Angel: Aragón, La España románica, núm. 4, Ediciones Encuentro, Madrid 1979.
  • Carbonell, Maria Josep - Trenchs, Josep: Una data històrica: Alcanar, 1239 (la carta de població d’Alcanar), “I Congrés d’Història d’Alcanar”, Ajuntament d’Alcanar, Alcanar 1989.
  • Caresmar, Jaume: Compendi de tots els instruments antichs i moderns que’s tro-ban en lo arxiu de la molt insigna colegiata de Sant Pere de Àger, ms. de l’Arxiu Historie d’Àger 1756.
  • Caro de Torres, F.: Historia de las ordenes militares de Santiago, Calatrava y Alcántara, Madrid 1629.
  • Carreras i Casanovas, Antoni: El monestir de Santes Creus (1150-1200), 2 vols. Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1992.
  • Carreras i Candi, Francesc: Entences y templers en les montanyes de Prades (1279-1300), dins Miscelánea Histórica Catalana, I, Barcelona 1905, pàgs. 209250.
  • Carreras i Candi, Francesc: Divisions administratives de Catalunya en les èpoques passades, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1917).
  • Carreras i Candi, Francesc: L’Aljama de juhéus de Tortosa, “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1928), IX, Imprenta la Renaxensa.
  • Carreras i Candi, Francesc: La navegación en el río Ebro. Notas históricas, Imp. La Hormiga de Oro, Barcelona 1940.
  • Caruana Gómez de Barreda, Jaime: La orden de Calatrava en Alcañiz, “Teruel” (Terol 1952), 8.
  • Caruana Gómez de Barreda, Jaime: Historia de la provincia de Teruel, Terol 1956.
  • Caruana Gómez de Barreda, Jaime: La carta puebla de Alcañiz, “Teruel” (Terol 1960), 24.
  • Caruana Gómez de Barreda, Jaime: La tierra baja turolense en la Edad Media, “Teruel” (Terol 1961), 25.
  • Caruana Gómez de Barreda, Jaime: Itinerario del rey Alfonso I. Estudios de la Edad Media de Aragón, Saragossa 1962.
  • Castaños Ugarte, Pedro: Estudio de los restos faunísticos del yacimiento de Zafranales, “Annales” (Barbastre-Saragossa 1988), V.
  • Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1973.
  • Castillón Cortada, Francisco: La población templario-hospitalaria de Chalarnera y su monasterio de Santa María, “Argensola” (Osca 1968-70), 65-70, pàgs. 19-86.
  • Castillón Cortada, Francisco: Fraga, la sultana del Cinca, Fraga 1975.
  • Castillón Cortada, Francisco: Los abades de Alaón: jurisdicción y prerrogativas, “Argensola” (Osca 1978), 85, pàgs. 41-123.
  • Castillón Cortada, Francisco: Política hidráulica de templarios y sanjuanistas en el valle del Cinca, “Jerónimo Zurita” (Saragossa 1980), 35-36, pàgs. 381-445.
  • Castillón Cortada, Francisco: Los templarios de Monzón (Huesca) (siglos XII-XIII), “Jerónimo Zurita” (Saragossa 1981), 39-40, pàgs. 7-99.
  • Castillón Cortada, Francisco: El priorato de Santa María del Vilet, “Analecta Sacra Tar-raconensia” (Barcelona 1983), 51-52, pàgs. 101-115.
  • Castillón Cortada, Francisco: Las salinas de Aguilaniu, Calasanz, Juseu y Peralta (Huesca), “Argensola” (Osea 1985), 99, pàgs. 69-90.
  • Castillón Cortada, Francisco: La colegiata de Tamarite, “Cuadernos de Altoaragón” 1988.
  • Castillón Cortada, Francisco: La mensa capitular de la catedral altoaragonesa de Roda de Isábena, “Aragonia Sacra” (Saragossa 1989), 4, pàgs. 13-69.
  • Castillón Cortada, Francisco: La colegiata de Santa María la Mayor de Tamarite de Litera, “Aragonia Sacra” (Saragossa 1991a), 6, pàgs. 83-111.
  • Castillón Cortada, Francisco: El tesorero de la Seu Vella de Lleida (1167-1224), “Palestra universitaria” (Cervera 1991b), 5, pàgs. 93-125.
  • Català i Roca, Pere: Mequinensa 1955. Memòria fotogràfica, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1996.
  • Catalunya Medieval, Lunwerg ed., Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1992.
  • Chalmeta, Pedro: El concepto de ta’gr, dins “La Marche Supérieure d’al-Andalús et l’occident chrétien”, Casa de Velazquez, Universitat de Saragossa, Madrid 1991, pàgs. 15-28.
  • Chavalera, Gil: Indice de todos los documentos que existen en el Archivo del Real Monasterio de Nuestra Señora de Benifazá, ms. 1805.
  • Chesé Ĺapeña, Ramón: Colección diplomática de San Pedro de Ager (1010-1198), 2 vols., tesi doctoral inèdita, Universidad de Zaragoza, Saragossa 1972.
  • Chevalier, J. - Gheerbrant, Α.: Dictionnaire des symboles, vol. I, Paris 1973.
  • Coromines, Joan: Estudis de toponímia catalana, 2 vols., ed. Barcino, Barcelona 1965.
  • Corral Lafuente, José-Luis: El sistema urbano en la Marca Superior de al-Andalus, “Turiaso” (Tarassona 1987), VII, pàgs. 23-64.
  • Costa i Bafarull, Domènec: Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, 2 vols., ed. Balmes, Barcelona 1959.
  • Cots i Gorchs, J.: Les “Consuetuds” d’Horta (avui Horta de Sant Joan) a la ratlla del Baix Aragó, “Estudis Universitaris Catalans” (Barcelona 1930), XV, pàgs. 304-323.
  • Cots i Serra, Josep Maria: El monasterio cisterciense femenino de Santa María de Vallvert y la vida monacal en las tierras de Lérida (siglos XII-XV), tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona 1989.
  • Cruañes i Oliver, Esteve: Esglésies romàniques de les comarques tarragonines, Sant Sadurní d’Anoia 1990.
  • Curto i Homedes, Albert: Resultat de les prospeccions arqueològiques al castell de Miravet, “Acta arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1988), I (1987-88), pàgs. 49-61.
  • Curto i Homedes, Albert: La sinagoga del call jueu tortosí, “Calls” (Tàrrega 1988-89), 3, pàgs. 29-34.
  • Curto i Homedes, Albert: El cementiri jueu de Tortosa, “Actes del I Col·loqui d’Història dels jueus de la Corona d’Aragó”, Lleida 1991, pàgs. 401-409.
  • Curto, Α., Loríente, Α., Martínez, R. Ros, E.: Excavacions al castell de la Suda de Tortosa, “Sharq al-Andalus. Estudios árabes” (Alacant 1984), 1, pàgs. 141-145.
  • Curto, Α., Loríente, Α., Martínez, R. Ros, E.: Els nivells islàmics en l’excavació en la plaça de Ntra Sra de la Cinta о de l’Olivera de la ciutat de Tortosa (Tarragona 1986a), “Actas del I Congreso de Arqueologia Medieval Española. Huesca 1985”, Saragossa, vol. III, pàgs. 99-111.
  • Curto, Α., Loríente, Α., Martínez, R. Ros, E.: El cementiri musulmà del castell de la Suda de Tortosa (Tarragona 1986b), “Actas del I Congreso de Arqueologia Medieval Española. Huesca 1985”, Saragossa, vol. III, pàgs. 655-665.
  • Curto, Α., Loríente, Α., Martínez, R. Ros, E.: Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 1984 a Tortosa (Baix Ebre), dins Tribuna d’Arqueologia 1984-85 (Barcelona 1986c), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 115-120.
  • Dalmases, Núria De - Josa i Pitarch, Antoni: L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’art català, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1985.
  • Demus, O.: La peinture mural romane, París 1970.
  • Denifle, Henricus - Châtelain, Aemilius: Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis, “Revue des Bibliothèques” (París 1896), pàgs. 1-61.
  • Despuig, Cristòfor: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, edició a cura d’Eulàlia Duran a partir del ms. del segle XVI, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1981.
  • Diversos Autors: Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón, Tortosa-Alcanyís 1907-09.
  • Diversos Autors: El Baix Ebre i Tortosa. Aproximado al coneixement de la comarca: els homes i el territori, ed. Dertosa, Ajuntament de Tortosa, Tortosa 1987.
  • Diversos Autors: Lo pont de Barques. L’antic pas de l’Ebre a Tortosa, Llibres de l’índex, Barcelona 1993.
  • Diversos Autors: Lleida: del municipi a l’Estudi General (segle XIII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1997.
  • Domínguez Bordona, Jesús: Exposición de códices miniados. Catálogo, Madrid 1929.
  • Domínguez Bordona, Jesús: La miniatura española, vol. I, Florencia-Barcelona 1930.
  • Domínguez Bordona, Jesús: Manuscritos con pinturas, vol. II, Madrid 1933.
  • Domínguez Bordona, Jesús: El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus, Tarragona 1952.
  • Domínguez Bordona, Jesús: Miniatura, grabado. Encuademación, dins Ars Hispaniae, ed. Plus Ultra, vol. XVIII, Madrid 1962.
  • Domínguez, Α., Magallón, M. A. I Casado, P.: Carta arqueológica de Huesca, Osca 1984.
  • Duran Cañameras, Félix: El señorío de Castellvell, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1926), època II, XXX, pàg. 220.
  • Duran i Gudiol, Antoni: Colección diplomàtica de la catedral de Huesca, 2 vols., CSIC, Saragossa 1963-65.
  • Durliat, Marcel: La peinture romane en Roussillon et en Cerdagne, “Cahiers de Civilisation Médiévale” (Poitiers 1961), vol. IV, pàg. 14.
  • Durliat, Marcel: L’iconographie d’abside en Catalogne a la fin du XIème et dans la première moitié du XIIème siècle, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1974), 5, pàgs. 96-106.
  • Epalza, Mikel de: Tortosa, un lloc estratègic a Al-Andalus, “Revista D(T). Revista d’arts i lletres” (Tortosa 1987). 2, pàgs. 13-15.
  • Epalza, Mikel de: La rapita islàmica: història institucional, “I Congrés de les rà-pites de l’Estat Espanyol (7-10 de setembre de 1989)”, Sant Carles de la Ràpita 1994, pàg. 31.
  • Equip Centre de Documentació La Carrutxa: Esteles de Miravet (Ribera d’Ebre), “Esteles discoïdals dels Països Catalans”, edició a cura de Joan Menchón i Arantxa Tévar, la Carrutxa, Reus 1993, pàgs. 211-212.
  • Esco, С, Giralt, J. I Sénac, P.: Arqueología islámica en la Marca Superior de al-Andalus, Diputación Provincial de Huesca 1988.
  • Esco, Carlos - Sénac, Philippe: La muralla islámica de Huesca, “II Congreso de Arqueología Medieval Española”, Madrid 1987, vol. II, pàgs. 589-601.
  • Escolà, Marc - Tutusaus, Pau: Del canvi Temple-Hospital a la comanda de Torres de Segre (Segrià), 1307-1320, “Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 215-218.
  • Esteve Gálvez, F.: Investigaciones arqueológicas en las terrazas cuaternarias del curso inferior del Ebro. Itinerario primero: de Amposta a la Canova y Camp Redó, “Noticiario de Arqueología Hispánica” (Madrid 1954-55), núms. 3-4, cuadernos 1-3, pàgs. 1526.
  • Esteve Gálvez, F.: La Carroba, “Emposta. Boletín informativo del Instituto Laboral Ramon Berenguer IV de Amposta” (Amposta 1956), 1.
  • Esteve Gálvez, F.: La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta, “Pyrene” (Barcelona 1966), 2, pàgs. 25-50.
  • Esteve Gálvez, F.: La necrópolis ibérica de la Oriola cerca de Amposta, “Estudios ibéricos” (Madrid 1974).
  • Faci, Alberto: El ciclo debaxo tierra y su puesta patente en el suelo en N. Sra. de la Fontcalda de la villa de Gandesa y N. Sra. del Portal de la villa de Batea, Saragossa 1739.
  • Fernández i Domingo, D.: Anales o historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días, Barcelona 1867.
  • Ferrandis, José: Marfiles árabes de Occidente, vol. II, Madrid 1940.
  • Ferrer i Mallol, Maria-Teresa: Eb redemptors de captius: mostolafs, eixees o alfaquecs (segles XII-XUI), “Medievalia” (Barcelona 1990), 9, pàgs. 85-106.
  • Ferreres, J. B.: Historia del Missal Romano, Barcelona 1929.
  • Fité i Llevot, Francesc: El món alt-medieval i el seu entorn artístic a les terres de l’antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d’Àger, 3 vols., tesi doctoral. Universitat de Barcelona 1988.
  • Florensa, Α.: El castillo de Mequinenza y su restauración, ed. ENHER, Barcelona 1960.
  • Foguet, Ramon: Libre de les Costums escrites de la ciutat de Tortosa, Tipo-litografía de Celestino Verdaguer, Barcelona 1878.
  • Font i Rius, Josep Maria: La comarca de Tortosa a raíz de la reconquista cristiana (1148), “Cuadernos de Historia de España” (Buenos Aires 1953), XIX, pàgs. 104-128.
  • Font i Rius, Josep Maria: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC, Madrid-Barcelona 1969-83.
  • Font i Rius, Josep Maria: Notas sobre algunas cartas de la región oriental aragonesa. 1971.
  • Font i Rius, Josep Maria: La carta de seguridad de Ramon Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera del Ebro (siglo XII), dins Homenaje a D. José Ma. Lacarra de Miguel, vol. I, Saragossa 1977, pàgs. 261-283.
  • Forcadell i Vericat, Toni: El castell d’Ulldecona La intervenció arqueològica de 1995, “Raïls” (Ulldecona), 8, Centre d’Estudis d’Ulldecona 1996, pàgs. 13-32.
  • Forcadell, Toni - Folgado, Mila: Memòria del camp de treball “Pels camins dels Ports-1994”, Museu del Montsià, Amposta. Treball inèdit 1994.
  • Forcadell, Tom - Villalbí, Mar: Un exemple de gestió: el castell d’Amposta, “II Jornades sobre la situació professional dels arqueòlegs. Barcelona e.p. 1993”.
  • Forey, A. J.: The Templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres 1973.
  • Fórneas, J. M.: Datos para un estudio de la Mudawwana de Saḥnūn en el al-Andalus, “Actas del IV Coloquio Hispano-Tunecino”, Madrid 1983, pàgs. 93-118.
  • Fort i Cogul, Eufemia: La farsa de Gandesa, Episodis de la història, núm. 130, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1969.
  • Fort i Cogul, Eufemia: Sant Jordi d’Alfama. L’orde militar català, Barcelona 1971.
  • Fuguet i Sans, Joan: El patrimoni monumental del Temple a la Terra Alta, “Actes de les Primeres Jornades d’Estudi sobre la Terra Alta”, Centre d’Estudis de la Terra Alta, Horta 1994, pàgs. 333-365.
  • Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1995.
  • Gaillard, G.: Notes sur les tympans aragonais, “Bulletin Hispanique” (Paris 1928), pàgs. 193-203.
  • Galiay Sarañana, J.: Prehistoria de Aragón, Saragossa 1980.
  • García i Biosca, Joan-Eusebi: Els orígens del terme de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII), “La Mañana”, Lleida 1995.
  • García Egea, María Teresa: La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac, 1314, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana 1993.
  • Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies, vol. 1, Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya, Artestudi Edicions, Valldoreix (Sant Cugat del Vallès 1977).
  • Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies, vol. 2, Baixa Ribagorça-Alta Ribagorça-Vall d’Aran, Arxiu Gavín, Valldoreix 1978.
  • Genera i Monells, Margarida: Evolució del poblament prehistòric i protohistórie a les comarques de la Ribera d’Ebre i del Priorat, resum de la tesi doctoral. Universitat de Barcelona 1980.
  • Genera i Monells, Margarida: El poblamiento prehistórico del sector limítrofe tarraconense, “Bajo Aragón Prehistoria” (Casp 1985a), V, pàgs. 131-144.
  • Genera i Monells, Margarida: Estat actual de la Dertosa romana, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1985b), V, pàgs. 135-144.
  • Genera i Monells, Margarida: L’Ebre final: del paleolític al món romà, Institut d’Estudis Dertosencs, Tortosa 1992.
  • Genera i Monells, Margarida: Vinebre: els primers establiments del riberal, Institut Ramon Berenguer IV, Secció d’Arqueologia i Història, núm. 87, Tarragona 1993.
  • Genera i Monells, Margarida: Protohistòria del Priorat: el poblat del Puig Roig del Roget, el Masroig, Ajuntament del Masroig - Diputació de Tarragona 1993.
  • Genera i Monells, Margarida - Guinovart i Grau, Josep Maria: Iconografìa de les esteles discoïdals a Vinebre. Antecedents, “Iconografia de les esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, edició a cura de Joan Menchón i Arantxa Tévar, Reus 1991, pàgs. 40-44.
  • Genera, M. - Pons, J.: Noves dades sobre Dertosa romana: una troballa recent a Camp-redó, “VIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1988”, Barcelona 1990, pàgs. 215-219.
  • Genera, M., Romeu, J., Romeu, J.: Nuevos hallazgos de pinturas rupestres en la comarca del Montsià, “XIX Congreso Nacional de Arqueología. Castellón 1987”, Saragossa 1989, pàgs. 147-160.
  • Giménez i Soler, Antoni: La frontera catalano-aragonesa, “II Congreso de Historia de la Corona de Aragón”, Barcelona 1920.
  • Ginesta Batllori, S.: Les terres de Matarranya, Barcelona 1992.
  • Grabar, A.: La peinture bizantine, Ginebra 1953.
  • Gracia, F., Munilla, G., Pallarès, R.: La Moleta del Remei. Campañas 1985-86, Publicacions de la Diputació de Tarragona, Tarragona 1988.
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 7 (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Matarranya, Ribera d’Ebre), Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1993 (2a edició).
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 11, (Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues, Baix Cinca), Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1994 (2a edició).
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 12, (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça i Llitera), Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1995 (2a edició).
  • Granja, Fernando de La: La Marca Superior en la obra de al-’Udrī, “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1967), VIII, pàgs. 447-546.
  • Grodecki, L., Mutherich, F., Taralon, J., Wormald, F.: El siglo del año mil, Madrid 1970.
  • Groom, N.: A Dictionary of Arabic Topography and Placenames. A Transliterated Arabic-English Dictionary with an Arabic Glossary of Topographical Words and Placenames, Librairie du Liban, Longman, Beirut, Londres 1983.
  • Grosset, Ch.: La Vierge et le Tétramorphe. Étude d’iconographie médiévale, dins Mélanges offert a René Crozet, I, Poitiers 1966.
  • Gual Camarena, Manuel: Precedentes de la reconquista valenciana, “Estudios valencianos” (Valencia 1952), I, fase. 5.
  • Gual Camarena, Manuel: Itinerario del rey Alfonso I, “Estudios de Edad Media de Aragón” (Saragossa 1961).
  • Gual Camarena, Manuel: La Corona de Aragón en la repoblado murciana, “VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón” 1962.
  • Gual Camarena, Manuel: Peaje fluvial del Ebro (siglo XII), “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1967), VIII, pàgs. 155-188.
  • Gudiol i Cunill, Josep: L’indumentària litúrgica, Vic 1918.
  • Gudiol i Cunill, Josep: Nocions d’archeologia sagrada, 2 vols., Vic 1931.
  • Gudiol i Cunill, Josep: La pintura medieval catalana. Els primitius, vol. III, Els llibres il·luminats, Llibreria Canuda, Barcelona 1955.
  • Gudiol i Ricart, J. - Gaya Nuño. Ja.: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, ed. Plus Ultra, Madrid 1948.
  • Guichard, Pierre: Le peuplement de la region de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane, Mélanges de la Casa de Velazquez, V, París 1969.
  • Guichard, Pierre: Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente, Seix Barral, Barcelona 1976.
  • Guichard, Pierre: Toponymie et histoire de Valence à l’époque musulmane: un chef berbère valenden du IXème siècle à la conquête de la Sicile?, “Primer Congreso de Historia del País Valenciano”, València 1980, II, pàgs. 399-409.
  • Guichard, Pierre: Los inicios de la piratería andalusi en el Mediterráneo occidental. Estudios sobre historia medieval, traducció a cura d’E. J. Verger, Edicions Alfons el Magnànim, València 1987, pàgs. 73104.
  • Guichard, Pierre: Le problème des structures agraires en al-Andalus avant la conquête chrétienne, “Andalucía entre Oriente y Occidente (1236-1492). Actas del V Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía (Córdoba, 27-30 de noviembre de 1988)”, Cordova 1988, 9-29, pàgs. 161-170.
  • Guichard, Pierre: Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), 2 vols., Institut Français de Damas, Damas 1990-91.
  • Guitart Aparicio, Cristóbal: Castillos de Aragón, 2 vols., Librería General, Saragossa 1976.
  • Guitart Aparicio, Cristóbal: Castillos de Aragón, vol. 3, Mira editores, Saragossa 1988.
  • Gutiérrez de Velasco, A.: Tamarite y San Esteban de Litera a cambio de Albarracín, “Argensola” (Osea 1956), 28, pàgs. 313-327.
  • Hart, D. M.:Dadda ‘Atta and his Forty Grandsons. The Socio-Political Organisation Of The Ait ‘Atta of Southern Morocco, Middle East and North African Studies Press Ltd, Anglaterra 1981 .
  • Hart, D. M.: Segmentary systems and the role of “five fifths”in tribal Morocco, dins Islam in tribal societies. From the Atlas to the Indus, ed. by A. S. Ahmed and D. M. Hart, Routledge & Keegan Paul, Londres 1984, pàgs. 66-105.
  • Hubert, J., Porcher, J., Wolbach, W.F.: El imperio carolingio, Madrid 1968.
  • Huici Miranda, Ambrosio: Historia musulmana de Valencia y su region. Novedades y rectificaciones, 3 vols., València 1970.
  • Huici Miranda, Ambrosio: Documentos de Jaime I de Aragón, 3 vols., col·I. Textos Medievales 49-51, CSIC, València-Saragossa 1976-78.
  • Ibarburu Asurmendi, María-Eugenia: Algunos comentarios estilísticos sobre La Ciudad de Dios de san Agustín, códice 20 del Archivo Capitular de Tortosa, “D’art” (Barcelona 1985), 11, pàgs. 103-121.
  • Ibarburu Asurmendi, María-Eugenia: La miniatura románica catalana. Los “Scriptoria” de Ripoll i Vich, tesi doctoral inèdita, 2 vols., Universitat de Barcelona, Barcelona 1986.
  • Ibn Al-Qūṭiyya: Historia de la conquista de España de Abenalcotia el Cordobés, edició i traducció a cura de P. De Gayangos, Madrid 1868.
  • Ibn ḤayyĀn: Al-Muqtabis fī ta’rī riǧāi al-Andalus, edició a cura d’M. Martínez Antuña, vol. III, París 1937.
  • Ibn ḤayyĀn: Al-Muqtabis fī ahbār balad al-Andalus, edició a cura de A.‘A. AI-Ḥāǧǧī, Beirut, 1965, traducció a cura d’E. García Gómez dins Anales palatinos, Madrid, 1967.
  • Ibn ḤayyĀn: Al-Muqtabis min anbā’ ahi al-Andalus, edició a cura d’M. ‘A. Makkï, Beirut 1973.
  • Ibn ḤayyĀn: Al-Muqtabas, vol. V, edició a cura de P. Chalmeta, F. Corriente i M. Ṣobh, Madrid 1979, traducció de María Jesús Vi-guera - Federico Corriente: Crónica del califa ‘Abd al-Raḥmān III al-Nāṣir entre los años 912 y 942, Saragossa 1981.
  • Ibn ‘İdarî: Al-Bayān al-muġdrib, edició a cura d’E. Lévi-Provençal, París 1930; i traducció a cura d’F. Maíllo Salgado, La caída del califato de Córdoba y los reyes de Taifas, Universidad de Salamanca, Salamanca 1993.
  • Ibn ‘İdarî: Kitāb al-bayān al-mu’grib, edició a cura d’E. Lévi-Provençal i G. S. Colin, 2 vols., Leiden 1948-51.
  • Iglesias Costa, Manuel: Roda de Isábena, Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, num. 108, Jaca 1980.
  • Iglesias Costa, Manuel: Arquitectura románica. Siglos X-XI, XII y XIII. Arte religioso del Alto Aragón Oriental, 3 vols., ed. Akribos, Barcelona 1985-88.
  • Iglésies i Fort, Josep: La conquesta de Tortosa, Episodis de la història, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1961.
  • Iglésies i Fort, Josep: La divisió comarcal catalana, Barcelona 1967.
  • Iglésies i Fort, Josep: La població de les comarques de llengua catalana de l’Aragó entre el 1857 i el 1975, “Pedralbes. Revista d’Història Moderna” (Barcelona 1982}. 2. Dàgs. 5-52.
  • Iglésies i Fort, Josep: La poblado de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons elfogatge del 1496, ed. Rosa de Reus, Reus 1987.
  • Imperiale de Sant’Angelo, С.: Codice diplomatico della Republica di Genova, Fonti per la Storia d’Italia, vol. I, Roma 1936.
  • Izquierdo, Pere: Excavacions al portai del Temple. Una aproximació a l’evolució del recinte emmullarat de Tortosa, “Acta arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1989-90), III, pàgs. 9-20.
  • Janini, Josep: Los Sacramentanos de Tortosa y el cambio de rito, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1962), XXXV, pàg. 20.
  • Jover i Flix, M.: Tortosa, testimonio histórico-gráfico, ed. Dertosa, Tortosa 1973.
  • Juste Moles, Vicente: Historia de Maella, Diputació de Saragossa, Saragossa 1995.
  • Kauffman, C. M.: Romanesque Manuscripts 1066-1190, Londres 1975.
  • Librorum Liturgicorum Cathalauniae s. IX ad XVI in Bibliotheca Abbatiae Montisserrati Exhibitio, Montserrat, 1958.
  • Kehr, Paul: Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania Pontificia, vol. I, Katalonien (II Urkunden und Regesten), Berlín 1926.
  • Kirchner, Helena: El paper polític i social dels vells a les illes i regne de València en la Crònica de Jaume I, dins Les Illes Orientals d’al-Andalus, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca 1987, pàgs. 103-113.
  • Kirchner, Helena - Navarro, Carme: Objetivos, métodos y prácticas de la arqueología hidráulica, “Arqueología y territorio medieval” (Jaén 1994), 1, pàgs. 159-182.
  • Labaña, J.F.: Itinerario del Reino de Aragón, Saragossa 1895.
  • Laborde, Alexandre de: Viatge pintoresc i històric per Espanya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1976.
  • La Canal, José de: De las santas iglesias de Lérida, Roda y Barbastro, vol. XLVI de España sagrada, Madrid 1856.
  • Lacarra, José M.: Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro, “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1946-52), II, III i V.
  • Lacarra, José M.: Aragón en el pasado, Madrid 1972.
  • Lacarra, José M.: Alfonso el Batallador, ed. Guara, Saragossa 1978.
  • Lacarra, José M.: Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro, vol. I, Anubar Ediciones, Saragossa 1986.
  • Lacoste, J.: La escultura románica en Aragón en el siglo XII, dins Signos, arte y cultura en el Alto Aragón Medieval, Diputación de Huesca - Gobierno de Aragón, Saragossa 1993.
  • Laliena Corbera, Carlos: Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón (siglos XII-XV), Instituto de Estudios Turolenses, Terol 1987.
  • Ledesma Rubio, María-Luisa: Cortes de Caspe, Alcañiz y Zaragoza, 1371-1372, “Colección de Textos Medievales” (València 1975), 46.
  • Ledesma Rubio, María-Luisa: Templarios y hospitalarios en el reino de Aragón, ed. Guara, Saragossa 1982.
  • Ledesma Rubio, María-Luisa: Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales, “Fuentes Históricas Aragonesas” (Saragossa 1991), 18.
  • Lévi-Provençal, E.: Historia de España: España musulmana hasta la caída del Califato de Córdoba (711-1301 de JC), dirigida per Menéndez Pidal i traduïda per E. García Gómez, Madrid 1967.
  • Liber feudorum maior, edició a cura de F. Miquel i Roseli, 2 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
  • Llrola, J.: El poder naval de al-Andalus en la época del Califato Omeya, Universidad de Granada, Granada 1993.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de Lleida, 2 vols., F. Camps Calmat editor, Tàrrega 1972-74.
  • Llobet i Portella, Josep Maria: La comanda hospitalària de Cervera segons una carta de Jaume Pasqual (1788), “Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 302-314.
  • López, R.: Historia de Amposta, Amposta 1975.
  • Loriente Pérez, Ana: L’horitzó andalusí de l’antic portal de Magdalena, col∙l. “Monografies d’arqueologia urbana”, 2, Paeria de Lleida, Lleida 1990.
  • Lostal Pros, J.: Arqueología del Aragón romano, Instituto Fernando el Católico, Saragossa 1980.
  • Luna, Emilio: El castillo de Albelda, “Revista de linajes de Aragón” (Osca 1911), vol. II.
  • Madoz, Pascual: Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-1850), reedició de la part corresponent a El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó, 2 vols., Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985.
  • Makkī, Μ. ’A.: Ensayo sobre las aportaciones orientales en la España musulmana y su influencia en la formación de la cultura hispanoárabe, “Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos” (Madrid 1961-62), IX-X, pàgs. 65-231.
  • Male, E.: L’art religieux du XIIème siècle en France, París 1922.
  • Maluquer de Motes, Joan: Catalunya: Baix Ebre, Publicaciones del Programa de Investigaciones Protohistóricas, Universitat de Barcelona 1987.
  • Mandel, G.: La miniatura romànica i gòtica, Barcelona 1967.
  • Manyà i Alcoverro, Joan Baptista: Notes d’història de Gandesa, Impremta Algueró i Baiges, Tortosa 1962.
  • Marca, P. de: Marca hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París 1688 (reedició facsímil: ed. Base, Barcelona 1972).
  • March, J. Μ.: Miniaturas españolas antiguas. Biblioteca Capitular de Tortosa. Códice n° 20, “Razón y Fe” (Madrid 1916), 45, pàgs. 351-354.
  • María, Ramón de: Fradell, Almasora y Castellón para la catedral de Tortosa, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” (Castelló de la Plana 1935), XVI, pàgs. 385-397.
  • Maristany, Carles: Senyoria i població al Camp de Tarragona. La vila de Cambrils (s. XII-XVII), Reus 1986.
  • Martí, Ramon: Les insulae medievals catalanes, “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul∙liana” (Palma de Mallorca 1988), pàgs. 111-123.
  • Martín Bueno, Manuel: Aragón arqueológico: sus rutas, col. Aragón 11, Librería General, Saragossa 1979.
  • Martín Bueno, M. - López, A.: La necrópolis medieval de Valcarlos en Tamarite de Litera (Huesca), “Caesaraugusta” (Saragossa 1978), 45-46, pàgs. 223-232.
  • Martín Duque, Ángel: Colección diplomática de Obarra (siglos XI-XIII), CSIC, Universidad de Navarra, Pamplona 1965.
  • Martínez i Tomàs, J. - Miró, N.: Les excavacions a la plaça de Sant Jaume de Tortosa (Baix Ebre), dins Tribuna d’Arqueologia 1991-92, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993, pàgs. 129-135.
  • Martorell i de Luna, F.: Historia de la antigua Hibera, llibre 2, Imprenta de José L. Foguet y Sales, Tortosa 1925.
  • Mascaró, Antonio: Mis memorias. Notas históricas sobre la villa de Batea, Ajuntament de Batea, Batea 1948.
  • Mascort, M., Sanmartí, J., Santacana, J.: Noves aportacions sobre el poblament protohistòrie a les comarques del curs inferior de l’Ebre. Els resultats de la campanya de prospecció desenvolupada l’any 1988, “VIII Col∙loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1988”, Barcelona 1990, pàgs. 165-174.
  • Masía de Ros, Ángeles: La cuestión de los límites entre Aragón y Cataluña (Ribagorza y Fraga en tiempos de Jaime II), “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1949), XXII.
  • Massip i Fonollosa, Jesús: Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1964), XXIV.
  • Massip i Fonollosa, Jesús: Aproximació a la història del delta de l’Ebre, “Seminari Internacional sobre els Deltes de la Mediterrània. Tortosa 1980”, UNESCO, Barcelona 1984a.
  • Massip i Fonollosa, Jesús: La gestació de les Costums de Tortosa, Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa 1984b.
  • Massip i Fonollosa, Jesús: Els moriscs de Tortosa i Ribera d’Ebre a l’Arxiu de Tortosa, “Congrés Internacional sobre el 380è aniversari de l’expulsió dels moriscs. Sant Carles de la Ràpita 1990”, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1994.
  • Massip i Fonollosa, Jesús: Costums de Tortosa, Fundació Noguera, Barcelona 1996.
  • Matamoros, Josep: Historia de mi pueblo. Alcanar: monografías de sus hechos y monumentos más notables. Alçanarenses ilustres. Su acción social, política, religiosa a través de los siglos, Imprenta Querol, Tortosa 1922.
  • Matamoros, Josep: La catedral de Tortosa. Trabajos monográficos acerca de su construcción y su contenido artístico y religioso, Editorial Católica, Tortosa 1932.
  • Matas i Blanxart, Maria-Teresa: Els esmalts romànics a Catalunya. 1. Arquetes, Artestudi Edicions, col·l. “Art romànic”, núm. 14, Barcelona 1982.
  • Mazo, С, Montes, L., Rodanes, J. M., Utrilla, P.: Guía arqueológica del Valle del Matarraña, Diputación de Aragón col·L. Guías Arqueológicas de Aragón, núm. 3, Saragossa 1987.
  • Melero, L.: El llamado “taller de San Juan de la Peña”, problemas planteados y nuevas teorías, “Locus Amoenus” (UAB 1995), 1, pàgs. 47-60.
  • Menéndez Pidal, Ramón: La España del Cid, Madrid 1950.
  • Mentré, M.: Création et Apocalypse. Histoire d’un regard humain sur le divin, Paris 1984.
  • Mestre Noe, F.: Contalles crepusculars tortosines, ed. Dertosa, Tortosa 1984.
  • Millàs i Vallicrosa, Josep Maria: Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1987.
  • Millenum. Història i Art de l’Església Catalana, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
  • Miquel i Rosell, Francesc: Vegeu Liber feudorum maior.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Atacs franco-catalans contra Tortosa, Episodis de la història, núm. 127, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1969a.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Tortosa i els tortosins, ed. Selecta, Barcelona 1969b.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: La societat tortosina de la post-reconquesta, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1970.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Ponç de Torrella, bisbe dels tortosins, Episodis de la història, núm. 159, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1972.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Fonaments de l’autodeterminació medieval de Tortosa, Episodis de la història, núm. 169, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1973a.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: El Call jueu de Tortosa l’any 1149, Episodis de la història, núm. 179, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1973b.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Gaufred d’Avinyó, bisbe dels tortosins (5 agost 1151 - 25 maig 1165), Rafael Dalmau editor. Barcelona 1975.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Immigració britànica a Tortosa (segle XII), Episodis de la història, núm. 243-244, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1980.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: La casa dels banys nous de la ciutat de Tortosa, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, núm. 10, Tarragona 1982.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Tortosa, guia general, ed. Dertosa, Tortosa 1983.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Necròpolis, sepultures i inhumacions a Tortosa, ed. Dertosa, Tortosa 1986.
  • Mira Valli Dolç, Ramon: Corpus epigràfic Dertosense, Tesi doctoral microfitxada, Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra 1995).
  • Mira Vall, R. - Ala Vedra, J.: Les torres de la regió marítima de l’Ebre, ed. Dertosa, Tortosa 1980.
  • Miret i Sans, Joaquim: Notícia històrica del Monastir d’Alguaire de la orde sagrada y militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Barcelona 1899.
  • Miret i Sans, Joaquim: Itinerario del rey Alfonso I, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1905).
  • Miret i Sans, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona 1910.
  • Miret i Sans, Joaquim: Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1911), XLII, pàgs. 61-75. Miscelánea de trabajos sobre el Estudio General de Lérida, 2 vols., Institut d’Estudis Herdenes, Lleida 1949-50.
  • Moix, Carlos: Historia eclesiástica de Calacene, ms. inèdit, Calaceit 1778.
  • Molina Martínez, Luis: Los Banū Jaṭṭāb y los Ваnū Abī ŷamra (siglos II-VIII/VIII-XIV), “Estudios Onomástico-Biográficos de al-Andalus” (Madrid 1992), V, pàgs. 289-308.
  • Monclús Esteban, Joaquim: La repoblació de la vall del Matarranya, còpia en facsímil a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona 1980.
  • Monclús Esteban, Joaquim: La Franja de Ponent avui, Barcelona 1983.
  • Monclús Esteban, Joaquim: Mossèn Manyà historiador, “L’Hora” (Gandesa 1984).
  • Monclús Esteban, Joaquim: Una vila medieval entre fronteres, ed. Xarxa, Barcelona 1987.
  • Moner i de Siscar, Joaquim Manuel de: Historia de la villa-ciudad de Tamarite, desde tiempos remotos hasta nuestros días, Fonts 1876.
  • Moner i de Siscar, Joaquim Manuel de: Historia del condado de Ribagorza, desde sus orígenes hasta nuestros días, 5 vols., Fonts 1878-80.
  • Monfar i Sors, Dídac
  • 1853 Historia de los condes de Urgel, 2 vols., (Codoin, IX-X), Barcelona.
  • Monner i Estopinyà, Anton: Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1976.
  • Monner i Estopinyà, Anton: Toponímia de Vilalba dels Arcs, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985.
  • Monner i Estopinyà, Anton: La carta de poblament de Gandesa, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1992.
  • Monreal Tejada, Luis:: La doble clau de l’Ebre, dins Centinelas de la costa. Las torres de defensa del litoral y los castillos de Mequinenza y Miravet, ENHER, Barcelona 1996, pàgs. 19-20.
  • Montón Broto, Félix J.: El poblamiento de la frontera hispano-musulmana en al-Andalus durante el siglo XI: Zaիanales (Huesca, España), “Archéologie Islamique” (París e.p.) (en curs de publicació).
  • Montón Broto, Félix J.: Un asentamiento musulmán cerca de Fraga (Huesca), “Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española. Huesca 1985”, Saragossa 1986.
  • Montón Broto, Félix J.: Memoria de la excavación de Zafranales 1992, “Arqueología aragonesa” (Saragossa 1994).
  • Montón Broto, Félix J.: Importante hallazgo numismático en la provincia de Huesca, “Revista de Arqueología” (Madrid 1996), 180.
  • Montón Broto, Félix J.: Zafranales. Un asentamiento de la frontera hispano-musulmana en el siglo XI. Fraga, Huesca, Osea 1997.
  • Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. I, Establecimiento Tipográfico de F. Arís e Hijo, Tarragona 1897 (edició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1981).
  • Morera i Llauradó, Emili: Tarragona emtiana, vol. II, Establecimiento Tipográfico de F. Aris e Hijo, Tarragona 1899 (edició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982).
  • Mu’nis, Ḥ.:Al-Ğuġrāfiya wa-l-Ğuġrāfiyyūn fī-l-Andalus. Min al-bidā-ya lià al-Ḥiğārī, “Mağbļa Ma’had al-Dirāsāt al-Islāiyya (Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos)” (Madrid 1959-60 ), VII-VIII, pàgs. 199-359, (pàgs. 213-228, resum en castellà d’aquest article).
  • Mu’nis, Ḥ.: Le rôle des hommes de religion dans l’histoire de l’Espagne musulmane jusqu’à la fin du Califat, “Studia Islamica” (París 1964), XX, pàgs. 47-88.
  • Neuss, W.: Die Katalanische Bibelillustration um die Wende des ersten Jarhtausends und die altspanische Buchmalerei, Bonn-Leipzig 1922.
  • Norris, H. T.: Yemenis in the Westen Sahara, “Journal of African History” 1962, III, 2, pàgs. 317-322.
  • Norris, H. T.: The Berbers in Arabic Literature, Longman London and New York, Librairie du Liban 1982.
  • O’Callaghan, Ramon: Anales de Tortosa, 3 vols., Tortosa 1886-88.
  • O’Callaghan, Ramon: La catedral de Tortosa. Descripción histórica de la misma relacionada con la historia de dicha ciudad, Tortosa 1890.
  • O’Callaghan, Ramon: Episcopologio de la Santa Iglesia de Tortosa, Imprenta Católica de J.L.Foguet y Sales, Tortosa 1896.
  • O’Callaghan, Ramon: Los códices de la catedral de Tortosa, Imprenta Católica de J.L. Foguet y Sales, Tortosa 1897.
  • O’Callaghan, Ramon: Los conventos de Tortosa y las ermitas de su término, Imprenta de Salvador Isuar, Tortosa 1910 (2a edició).
  • Ocón Alonso, Dulce: Problemática del crisman trinitario, “Archivo Español de Arte” (Madrid 1983), 223, pàgs. 242-243.
  • Ocón Alonso, Dulce: Los maestros de San Pedro el Viejo de Huesca: un ensayo de aproximación a los procesos de creación artística en la escultura románica, “El arte aragonés y sus relaciones con el hispánico e internacional. Actas del III Coloquio de arte aragonés”, secció II, Diputación Provincial de Huesca 1985, pàgs. 87100.
  • Ocón Alonso, Dulce - Rodríguez Escudero, Paloma: Los tímpanos de Jaca y Santa Cruz de la Serós, una pretendida relación modelo copia, “Vè Congrés del Ceha”, vol. I, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1986.
  • Olivan Baile, F.: El castillo de Valderrobres, “Boletín Informativo de la Excma. Diputación Provincial de Teruel” (Terol 1976), 41.
  • Ortega i Pérez, Pascual: Propietats i rendes de l’orde de St. Joan a la vila de Miravet d’Ebre i una descripció del seu castell, segons un document del segle XVII, Ajuntament de Miravet, Miravet 1983.
  • Ortega i Pérez, Pascual: La carta de población de la Pobla de Massaluca (1294), “Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia” (Barcelona 1986-87), 7-8, pàgs. 193-204.
  • Ortega i Pérez, Pascual: Un nuevo documento repoblacional de la Ribera d’Ebre (Tarragona): la carta de población de Rasquera (1206), dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altkent, Diputació de Tarragona, Tarragona 1991, pàgs. 519-528.
  • Otero, F.: La vila de Fraga al segle XVII, 2 vols., I.E. del Baix Cinca, Calaceit 1994-95.
  • Otta Way, J.: La Vierge, racine de l’Église: l’exemple de Saint-Lizier, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1994), 25, pàgs. 129-162.
  • Pächt, О.: La miniatura medieval, Madrid 1987.
  • Pagarolas i Sabaté, Laurea: La comanda del Temple de Tortosa: primer període (11481213), ed. Dertosa, Tortosa 1984.
  • Pagarolas i Sabaté, Laurea: Els templers de les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’orde (1213-1312), Publicacions de la Universitat de Barcelona (col·lecció de tesis doctorals microfitxades, núm. 1283), Barcelona 1992.
  • Pagarolas i Sabaté, Laurea: Els senyorius templers de les terres de l’Ebre. Noves reflexions i síntesi, “Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes re-ligioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 54-66.
  • Pallarès, F.: El poblado ibérico de san Antonio de Calaceite, Instituto di Studi Liguri, Bordighera-Barcelona 1967.
  • Pallares, Matías: La restauración aragonesa bajo Alfonso el Casto, “Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón” (Saragossa-Tortosa 1908), II, pàgs. 41-55.
  • Pascual Serres, José María: Los límites de Aragón y Cataluña en el río Algas, en el siglo XII, Saragossa 1955.
  • Pasqual, Jaume: Sacrae antiquitatis Cathaloniae monumenta, ms. 729, Biblioteca de Catalunya, Barcelona s.d.
  • Pastor i Lluís, Frederic: Narraciones tortosinas: páginas de historia y biografía, Impremta de José L. Foguet y Sales, Tortosa 1901.
  • Pastor i Lluís, Frederic: El castillo de Tortosa, “Boletín del Orfeó Tortosí” (Tortosa 1913), 3, pàgs. 1-4.
  • Pastor i Lluís, Frederic: Los cementerios de Tortosa, “La Zuda” (Tortosa 1915), 32, pàgs. 202-204.
  • Pastor i Lluís, Frederic: La iglesia de San Nicolás en Remolinos, “La Zuda” (Tortosa 1920), 90, pàgs. 212-213.
  • Pastor i Lluís, Frederic: La Calle del Temple, “La Zuda” (Tortosa 1921), 95, pàgs. 66-67.
  • Pastor i Lluís, Frederic: El solar de los Frailes Menores de Tortosa, “La Zuda” (Tortosa 1922), 106, pàg. 76.
  • Pérez-García Oliver, L.: Colección diplomática de la Fresneda, “Teruel” (Terol 1978), pàgs. 1-26.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Datos arqueológicos provinciales, “Herda” (Lleida 1951), XV, pàgs. 59-63.
  • Pita Mercé, Rodrigo: La Fraga musulmana, “Argensola” (Osca 1954), XX, pàgs. 315-341.
  • Pita Mercé, Rodrigo: El sistema defensivo musulmán de Fraga en el siglo XII, “Argensola” (Osca 1957), XXX, pàgs. 109-139.
  • Pita Mercé, Rodrigo: El sistema de poblamiento en las tierras de la provincia de Huesca, “Argensola” (Osca 1961), XLV-XLVI, pàgs. 105-131.
  • Pita Mercé, Rodrigo: El distrito de Lérida en la Marca Superior musulmana, “Herda” (Lleida 1972), XXXIII, pàgs. 211-253.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Lérida árabe, ed. Dilagro, Lleida 1974.
  • Pita Mercé, Rodrigo: La fortificación antigua de los Castellasos en Tamarite de Litera (Huesca), “Herda” (Lleida 1981), XLII, pàgs. 7-11.
  • Poch Gallart, J.: La señora de la villa de Calassanç el año 1381, “Argensola” (Osca 1966-67), LXI-LXIV, pàgs. 53-64.
  • Poch Gallart, J.: Lugares calasancios en el condado de Urgel (s. XI-XIII), “ Ar-chivum Scholarum Piarum” (Barcelona 1977), 2, pàgs. 215-260.
  • Pons i Guri, Josep Maria: Un fogatjament desconegut de l’any 1358, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1963-64), XXX, pàgs. 323-498.
  • Porter, A. K.: The Tomb of Doña Sancha an the Romanesque Art of Aragon, “Burlington Magazine” 1924, XLV, pàgs. 165-179.
  • Puig i Ferrete, Ignasi: El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII, Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1984.
  • Rafel i Fontanals, J.: La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico, Barcelona 1981.
  • Rafel i Fontanals, Núria: Contribució a l’estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans, “Fonaments” (Barcelona 1980), 2, pàgs. 117-125.
  • Rafel i Fontanals, Núria: La necròpoli del Coll del Moro de Gandesa: Les estructures funeràries, Col. Monografies, 1, Publicacions de l’Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1989.
  • Risco, Manuel: España Sagrada, vol. XLII, Madrid 1859.
  • Riu i Riu, Manuel: La canònica de Santa Maria de Solsona. Precedents medievak d’un bisbat modern, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979), II, pàgs. 211-256.
  • Rius i Serra, Josep: Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, 3 vols., Csic, Barcelona 1945-47.
  • Rius i Serra, Josep: Rationes decimaram Hispaniae, vol. I, Csic, Barcelona 1946.
  • Rohault de Fleury, Charles: La Messe. Études archéologiques sur ses monuments, Paris 1889.
  • Romero Tallafigo, Manuel: El señorío catalán de los Entenza a la luz de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla). Años 1173-1324, “Historia, Instituciones, Documentos” (Sevilla 1977), 4, pàgs. 515-582.
  • Rosselló i Bordoy, Guillem: Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma de Mallorca 1978.
  • Rubió i Balaguer, Jaume - Alòs, Ramon d’: La biblioteca del capítol de la catedral de Tortosa, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1913-14), any V, part II, pàgs. 745-757.
  • Sainz de La Maza Lasoli, Regina: La orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su historia, CSIC, Barcelona 1990.
  • Sainz de La Maza Lasoli, Regina: L’orde català de Sant Jordi d’Alfama (1201-1400), Pagès editors, Lleida 1991.
  • Salarrullana, J.: El reino moro de Afraga y las últimas campañas y muerte del Batallador, Saragossa 1909.
  • Salarrullana, J.: Estudios históricos de la ciudad de Fraga, 2 vols., Madrid 1928, (reedició: Ajuntament de Fraga 1989-90).
  • Salas, M. de: Historia de la villa de Mequinenza y vida y martirio de Santa Agatoclia, Saragossa 1697.
  • Salleras, J. - Espinosa, R.: Los Monteada en Fraga, Ajuntament de Fraga, Fraga 1986.
  • Salleras, J. - Espinosa, R.: Los ponts de Fraga, ed. Afraga, Fraga 1988.
  • Samper, Hipòlit de: Montesa ilustrada, València 1669.
  • Sanahuja, Pere: Historia de la villa de Ager, ed. Seráfica, Barcelona 1961.
  • Sanchís Guarner, Manuel: Noticia del habla de Aguaviva de Aragón, “Revista de Filologia Española” (Madrid 1949), XXXIII, pàgs. 15-65.
  • Sanmartí i Grego, Enric: Les cultures protohistoriques del Matarranya: un estat de la qüestió, “Fonaments” (Barcelona 1978), 1, pàgs. 121-149.
  • Sanmartí i Grego, Enric: Observaciones acerca del poblamiento ibérico de Calaceite en relación a su funcionalidad redora en el poblamiento de su área de influencia, “Arqueología espacial” (Terol 1984), IV, pàg. 170.
  • Sanmartí, Enric - Padró, Josep: Ensayo de aproximación al fenómeno de la iberización en las comarcas meridionales de Cataluña, “Ampurias” (Barcelona 1976-78), 38-40, pàgs. 157-176.
  • Sanmiguel Mateo, Agustín: Apuntes sobre la evolución urbana del Calatayud islámico, “Simposio internacional sobre la ciudad islámica. Ponencias y comunicaciones”, Saragossa 1991, pàgs. 447-464.
  • Sans i Travé, Josep Maria: El procés dels templers catalans, Pagès editors, Lleida 1991.
  • Schiller, G.: Iconography of Christian Art, vol. II, Londres 1968.
  • Schrade, H.: La peinture romane, París-Brussel∙les 1966.
  • Sebastián, Santiago: Iconografía e iconología en el arte de Aragón, col∙I. Básica Aragonesa, núm. 30, Guara Editorial, Saragossa 1980.
  • Secall, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines, Institut d’Estudis Vallencs, núm. XIV, Valls 1983.
  • Segura y Barreda, J.: Morella y sus aldeas, Morella 1968.
  • Seró, С.: Historia de Zaidín, Lleida 1964.
  • Serra i Puig, Eva: Evolució d’un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII: el patrimoni nobiliari dels Sentmenat, “Recerques” (Barcelona 1975), 5, pàgs. 33-72.
  • Serra i Ràfols, Elies: La Villa Fortunatus de Fraga, “Ampurias” (Barcelona 1943), 5.
  • Serra i Ràfols, Josep de C.: El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivksa), “Ampurias” (Barcelona 1941), III, pàgs. 15-34.
  • Serra i Ràfols, Josep de C.: La destrucción del poblado ibérico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro), “Ampurias” (Barcelona 1964-65), XXVI-XXVII, pàgs. 105-134.
  • Serrano, José: Una curiosa tradición municipal. La renovación de la posesión de las aguas de la ciudad de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1946), VI, pàgs. 166-174.
  • Serrano Daura, Josep: La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1988.
  • Serrano Daura, Josep: La Pobla de Massaluca (Terra Alta), Ajuntament de la Pobla de Massaluca, Barcelona 1994.
  • Serrano Daura, Josep: El conflicte catalanoaragonès pel territori de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta en els segles XIII i XTV, Ascó 1997.
  • Serrano Sanz, Manuel: Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés (año 1035), Madrid 1912.
  • Shideler, J.C.: Els Monteada: una família de nobles catalans a l’Edat Mitjana (1000-1230), Edicions 62, Barcelona 1987.
  • Sol, Romà - Torres, Maria del Carme: Historia de un canal, 1147-1974, Lleida 1974.
  • Soldevila, Ferran: Història de Catalunya, 3 vols., ed. Alpha, Barcelona 1962-63.
  • Solé, X., García, J., Martín, A.: Excavacions al castell d’Amposta (1987-88), “XXXVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Amposta 1991”. e.p.
  • Soler, M. - Rovira, J.: Supòsits relacionats amb els enterraments de l’ermita de Sant Bartomeu d’Altorricó (Llitera), “Actes del III Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Lleida, 1981. Gimbernat” (Barcelona 1984), II, pàgs. 283-290.
  • Soto, Ricard: Repartiment i “repartiments”: l’ordenació d’un espai de colonització feudal a la Mallorca del segle XIII, dins De al-Andalús a la Sociedad feudal: los repartimientos bajomedievales, CSIC, Barcelona 1990.
  • Sureda i Pons, Joan: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Editorial, Madrid 1981.
  • Tejedor Tello, Р.: Apuntes para la historia de Beceite, Barcelona 1935.
  • Telese i Compte, Albert: La vaixella blava catalana de 1570 a 1670, Barcelona 1991.
  • Thérel, M. L.: Le triomphe de la Vierge-Église, Paris 1984.
  • Thesaurus/estudis. L’art als bisbats de Catalunya 1000-1800, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona 1986.
  • Toda i Güell, Eduard: Escornalbou, “Butlletí Arqueològic” (Tarragona 1925-27), III.
  • Torres Balbás, Leopoldo: La escultura románica aragonesa y el crismón de los tímpanos de las iglesias de la región pirenaica, “Archivo Español de Arte y Arqueología” (Madrid 1926), 6, pàgs. 43-47.
  • Ubieto Arteta, Agustín: Aproximación al estudio del nacimiento de la nobleza aragonesa (siglos XI y XII). Aspectos genealógicos, ed. Anubar, València 1972.
  • Ubieto Arteta, Antonio: Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra, CSIC, Saragossa 1951a.
  • Ubieto Arteta, Antonio: El nacimiento de Alfonso II de Aragón, “Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1951b).
  • Ubieto Arteta, Antonio: La reconquista y población de Alcañiz, “Teruel” (Terol 1953), 9, pàgs. 61-78.
  • Ubieto Arteta, Antonio: El cartulario de Santa Cruz de la Serós, València 1960.
  • Ubieto Arteta, Antonio: La formación territorial, col∙I. “Historia de Aragón”, ed. Anubar, Saragossa 1981a.
  • Ubieto Arteta, Antonio: Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, col∙l. “Historia de Aragón”, ed. Anubar, Saragossa 1981b.
  • Udina i Martorell, Frederic: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (cartulario del siglo XII), CSIC, Barcelona 1947.
  • Utrilla Utrilla, Juan F.: Demografía medieval: la población y el poblamiento en el área del Cinca y la Litera (Huesca) según un monedaje defines del siglo XIV, “Argensola” (Osea 1982), 93, pàgs. 153-182.
  • Utrilla Utrilla, Juan F.: Libro de monedaje de 1397. Zona del Cinca y la Litera, Saragossa 1986.
  • Vallès i Pujals, J.: Mequinenza y su castillo, Barcelona 1959.
  • Vallespí, E.: Las prospecciones y excavaciones arqueológicas de Don Lorenzo Pérez Temprado (1865-1954), “Teruel” (Terol 1957a), 17-18.
  • Vallespí, E.: Yacimientos líticos en el río Matarranya, “IV Congreso de Arqueología Nacional. Burgos 1955”, Saragossa 1957b, pàgs. 65-70.
  • Vallespí, E.: Bases para el estudio de los talleres de sílex del bajo Aragón. Hacia una seriación de las industrias líticas postpaleolíticas bajoaragonesas, “Caesaraugusta” (Saragossa 1959), 13-14, pàgs. 7-20.
  • Valls i Taberner, Ferran: Els comtats de Pallars i Ribagorça a partir del segle XI, dins Obras selectas, vol. IV, CSIC, Barcelona 1961, pàgs. 125-205 (la edició: 1915-17).
  • Ventosa, Enric: Esglésies singulars de la Terra Alta, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1986.
  • Verlinden, Ch.: L’esclavage dans l’Europe Médiévale, vol. I, Bruges 1955.
  • Verlinden, Ch.: L’esclavage dans l’Europe Médiévale, vol. II, Gant 1977.
  • Vicens i Vives, Jaume: Historia de España y América, 5 vols., ed. Vicens Vives, Barcelona 1961.
  • Vidal i Font, Joaquim: Reculls històries de la ciutat de Gandesa, Ajuntament de Gandesa 1989.
  • Vidiella Jasá, Santiago: Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite, Alcanyís, Apèndix documental, ms. inèdit, còpia conservada a l’Arxiu Eclesiàstic de Calaceit 1896 (2a edició augmentada, 1996)
  • Vidiella Jasá, Santiago: El Cartulario de Monroyo, “I Congreso de la Corona de Aragón”, vol. II, Barcelona 1909.
  • Vidiella Jasá, Santiago: Apéndices a la historia política y eclesiástica de Calaceite, ms. de l’Arxiu Parroquial de Calaceit 1923.
  • Vilaseca i Anguera, Salvador: Las industrias del sílex tarraconense, Madrid 1953.
  • Vilaseca i Anguera, Salvador: Reus y su entorno en la Prehistoria, vols. I-II, Associació d’Estudis Reusencs, ed. Rosa de Reus, Reus 1973.
  • Vilaseca i Anguera, S., Serra Ràfols, J.C, Brull, L.: Excavaciones del Plan Nacional del Castellet de Banyoles, de Tivissa, dins Informes y Memorias, Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas, Madrid 1949.
  • Villalbí i Prades, Mar: El castell d’Amposta, un assentament del segle V aC a la desembocadura de l’Ebre, “XXXVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Amposta 1991” e.p.
  • Villalbí i Prades, Mar: Memòria de l’estudi de les estructures soterrades de la zona central del castell d’Amposta (Montsià), Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1992.
  • Villalbí i Prades, Mar: El castell d’Amposta. El que ha estat. El que fem, “Amposta” (Amposta 1993a), 448, pàgs. I-IV, i 449, pàgs. I-IV.
  • Villalbí i Prades, Mar: La torre de la Carroba, “Amposta” (Amposta 1993b), 461, pàgs. I-IV.
  • Villalbí, M., Forcadell, T., Artigues, P.L.: El castell d’Amposta i el castell d’Ulldecona: arquitectura i espai, “Primeres Jornades. Els ordes del Temple i l’Hospital a l’Ebre”, Ascó-Miravet 1994 e.p.
  • Villalbí, M., Forcadell, T., Artigues, P.L.: El castell d’Amposta. Nota preliminar, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1994), XIII, pàgs. 185-198.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vol. V, Imprenta Real. Madrid 1806.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vol. XIII, Madrid 1850.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vols. XV i XVI, Madrid 1851.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Memorias cronológicas de los condes de Urgel, ms. del 1850 editat per C.Cortés i E.Corredera, Balaguer 1982.
  • Viñas, Ramon: Prehistòria de la vall del Matarranya, ed. El Llamp, Barcelona 1982.
  • Viñas, R., Sarrià, E., Alonso, A.: La pintura rupestre en Catalunya, Llibreria Altaïr, Barcelona 1983.
  • Viñas, R. - Ten, R. - Romeu, J. - Miquel, D.: Un nuevo conjunto de arte rupestre en Cataluña, “XIV Congreso Nacional de Arqueología. Lugo 1977”, Saragossa 1979, pàgs. 227-230.
  • Virella i Bloda, Albert: Canyelles mil∙lenària, Institut d’Estudis Penedesencs, Vilanova i la Geltrú 1990.
  • Virgili i Colet, Antoni: La qüestió de Tarraqūna abans de la conquesta catalana, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1984), IV, pàgs. 7-36.
  • Virgili i Colet, Antoni: Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa (segle XII), segons el cartulari de la catedral, “La formació i expansió del feudalisme català”, Col∙legi Universitari de Girona, Girona 1985-86, pàgs. 275-289.
  • Virgili i Colet, Antoni: “Ad detrimendum Híspante… “. Conquesta i feudalització de la ciutat i la regió de Tortosa (1148-1200), tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1993a (edició mi-crofitxada 1995).
  • Virgili i Colet, Antoni: El delme i la primícia al bisbat de Tortosa, “I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara”, Solsona 1993b, pàgs. 423-431.
  • Virgili i Colet, Antoni: Les relacions entre la catedral de Tortosa i els ordes religioso-militars durant el segle XII, segons el cartulari de la catedral de Tortosa, “Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 67-79.
  • Virgili i Colet, Antoni: Conquesta i feudalització de la regió de Tortosa (1148-1200), “RECERCA ‘93” (Tortosa 1995), Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, pàgs. 33-49.
  • Virgili i Colet, Antoni: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Fundació Noguera, Barcelona 1997.
  • Wasserstein, D. J.: The Rise and Fall of the Party Kings. Politics and Society in Islamic Spain 1002-1086, Princeton University Press, Princeton, Nova Jersey 1985.
  • Weitzman, K.: El rollo y el códice, Madrid 1990.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Del ángel caído al diablo medieval, “Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología de Valladolid” 1979, vol. XLV, pàg. 299.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Arte y arquitectura en España 500-1250, ed. Cátedra, Madrid 1984* (la edició: 1979).
  • Yarza Luaces, Joaquín: Escultura romànica, “Art Català. Estat de la qüestió. V Congrés del CEHA”, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1984.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Historia del arte hispánico. II. La Edad Media, ed. Alhambra, Madrid 1988.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Primeros talleres de escultura en la Seu Vella, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida - Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 39-53.
  • Yela Utrilla, J.F.: El cartulario de Roda, Institut d’Estudis Herdenes, Lleida 1932.
  • Zaluska, Yolanta: L’enluminure et le scriptorium de Cîteaux au XII siècle, ed. CNRS, Cîteaux 1989.
  • Zapater, I.: La Ribera Baixa del Cinca: una comarca fronterera, I.E. del Baix Cinca, Osca 1992.
  • Zapater, I., i altres: Velilla de Cinca y su ermita de San Valero, Saragossa 1983.
  • Zurita, Jerónimo: Anales de la Corona de Aragón, Saragossa 1585 (reedició: València 1967 i Saragossa 1976).