Resultats de la cerca
Es mostren 2426 resultats
placozous
Zoologia
Grup taxonòmic proper a la base dels metazous, d’estructura molt simplificada.
Són animals no bilaterals, propers a les esponges, possiblement agrupats amb els ctenòfors i no amb els cnidaris com s’havia suggerit Són marins, de 2 o 3 mm de diàmetre, i no presenten òrgans ni teixits diferenciats, tampoc sistema nerviós encara que tot indica que els seus antecessors en devien tenir Cada individu està compost per pocs milers de cèllules distribuïdes en tres capes, la més externa de les quals té un cili locomotor S'alimenten per absorció Produeixen òvuls i esperma, però no s’han observat òrgans sexuals en canvi, sí que s’hi ha constatat reproducció asexual El seu material…
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…
Sant Sadurní de Medinyà (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de…
Sant Joan de Vilanova d’Escornalbou
Art romànic
Vilanova d’Escornalbou formà part des d’un primer moment de la baronia d’Escornalbou L’indret es trobava inclòs dins el terme del castell d’Escornalbou descrit en el document de fundació de la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou el 1170 L’església de Vilanova d’Escornalbou era al final del segle XV de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Riudecanyes L’edifici actual, segons l’inventari del 1925, fou bastit entre els anys 1600 i 1650 Hom sap que l’any 1626 es contractà per 310 lliures el mestre d’obres Lluís Pinyol, de Falset, resident a…
Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta
Art romànic
El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’església de la…
Santa Eulàlia de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
El llogaret de Peranera es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El topònim del lloc Petra Nigra és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la villa de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força antic Hom …
Pèire Cardenal
Música
Trobador occità.
El 1204 era al servei del comte Ramon VI de Tolosa, si és el Petrus Cardinalis al qual es refereix un document notarial De nen estudià en un monestir, on li ensenyaren a llegir i a cantar No se sap si fou sacerdot, encara que escriví un notable nombre de poemes dedicats a la Mare de Déu Tan sols tres de les noranta composicions poètiques que se li atribueixen duen música la melodia Un sirventes novel voill comensar és original, però en canvi Ar mi posc utilitza la de Non posc sofrir , de Giraut de Bornelh, i Rics hom que greu ditz fa servir la de Vas vos soplei , de Raimon Jordan…
Tommaso Giordani
Música
Compositor italià.
Fill d’un empresari napolità establert el 1753 a Londres, el 1756 debutà al Covent Garden amb l’òpera La commediante fatta cantatrice Posteriorment treballà a l’Smock Alley Theater de Dublín, d’on hagué de tornar a Londres, acusat de plagi Entre el 1763 i el 1783 estigué vinculat al King’s Theater i, altra vegada a Dublín, tornà a compondre per a l’Smock Alley Theater i, des del 1787, per al Crow Street Theater de la mateixa ciutat Se sap que el 1792 organitzà cicles de concerts inspirats en el Concert Spirituel parisenc Escriví unes trenta òperes, entre les quals destaquen…
Arcipreste de Hita
Música
Escriptor castellà.
Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més que no se…
Numídia
Història
Antiga regió situada a la part occidental del nord d’Àfrica i habitada pels númides.
Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el governessin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina