Resultats de la cerca

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del…

Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…

El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a…

La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…

Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…

En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…