Resultats de la cerca

Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a…

El mostreig és el primer pas per a les comunicacions digitals, així com per a l’àudio i vídeo digital Com que els senyals més habituals, com ara les imatges i la veu, són de caràcter analògic, s’agafen mostres en temps discret que, una vegada quantificades i codificades, seran les entrades digitals al sistema El procés de mostreig té uns requeriments de velocitat mínima, relacionada amb l’amplada de banda del senyal analògic, que és determinada pel teorema de Nyquist No s’ha de confondre el mostreig amb el delmatge , que també consisteix en un procés d’obtenció de mostres, però…

En el DAB les dades es modulen en COFDM, amb una distribució en 1 536 portadores separades 1 KHz, que, a la vegada, són modulades en QPSK En el DVB-T, les dades es reparteixen en 8 000 o 2 000 portadores el primer cas és preferible per a facilitar les xarxes que operen a la mateixa freqüència a tot el territori, anomenades xarxes isofreqüència , i el segon per a reduir interferències entre subcanals La modulació de cada portadora és en QAM Per la seva robustesa als efectes de la propagació multicamí, també s’utilitza per a modular els senyals en els sistemes de transmissió de…

El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip…

Com que les capçaleres de les xarxes de cable reben el senyal des de satèllits, s’ha de fer una transmodulació des de QPSK a QAM La transmodulació és el procés de passar d’una modulació a una altra i gràcies a ella es pot emprar una modulació idònia per a les característiques dels satèllits en el segment de DVB-S els senyals dels satèllits són més sensibles a errors que els dels cables, i una altra de més adequada per a la transmissió per cable, ja que en tenir menys probabilitat d’errors en les dades es busca una modulació més eficient en velocitat de transmissió

En aquesta tècnica els senyals en banda de base a transmetre de cada comunicació per exemple una conversa telefònica modulen en freqüència una subportadora, de manera que les subportadores modulades corresponents a unes quantes comunicacions se situïn consecutivament dins una banda freqüencial determinada anomenada grup Si hi ha diversos grups i cadascun modula una nova portadora, és possible de formar un grup secundari Repetint aquesta operació un cert nombre de vegades, es constitueix una jerarquia múltiplex de diversos nivells i d’amplada de banda creixent, apropiada per a…

Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes G” en…

Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…

Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i…

Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real