Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’Acadèmia Sibelius de…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es…

Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de JOffenbach el popularitzador del gènere a París, AMessager, Franz von Suppé que les introduí a Viena, Johann Strauss II i altres Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a…

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Th Lierhammer i H Duhan Debutà el 1935 a Troppau en el paper d’Osmín d' El rapte del serrall Després de diverses gires per teatres de províncies, el 1940 ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena Tres anys més tard debutà al Festival de Bayreuth i a partir d’aleshores hi actuà sovint També actuà assíduament al Festival de Salzburg El 1947 cantà diverses òperes de WA Mozart al Covent Garden de Londres, i el 1948 i el 1950 fou el Guglielmo de Così fan tutte al Festival de Glyndebourne El 1952 es presentà a la…

Estudià música a Varsòvia i el 1959 debutà a Bytom en el paper d’Edgardo Lucia di Lammermoor Romangué en el teatre d’aquesta ciutat fins el 1963 i l’any següent fou contractat a l’Òpera de Varsòvia Posteriorment actuà a Hamburg i Berlín El 1968 debutà al Festival de Glyndebourne i més tard ho feu als teatres d’òpera de Chicago i San Francisco El 1973 protagonitzà Idomeneo, re di Creta WA Mozart al Festival de Salzburg i el 1974 es presentà a l’Òpera de París amb Les vêpres siciliennes G Verdi El 1975 cantà les funcions de celebració del centenari d’ El ratpenat J Strauss a l’…