Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
mariscada
Mariscada
José Carlos Cortizo Pérez (CC BY 2.0)
Alimentació
Menjada composta per un assortiment de marisc, cuit de manera diversa (a la planxa, al vapor, fregit o arrebossat, principalment) que hom menja sol, amb suc de llimona o acompanyat d’alguna salsa.
impetigen
Patologia humana
Infecció cutània infantil, consistent en la formació, a les mans i a la cara, de vesiculopústules, de les quals raja un suc que es condensa en crostes grogues que cobreixen una ulceració vermellenca.
Produït per microorganismes piògens, és contagiós i autoinoculable
còctel
còctel
© Mikhail Dudarev / Fotolia.com
Alimentació
Beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes alcohòliques, de les quals almenys una sol ésser destil·lada, amb possible addició d’uns altres productes (aigua, sucre, rovell d’ou, suc de taronja, etc).
És preparat agitant tots els ingredients amb trossets de glaç dins un receptable adequat, la coctelera
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor, director i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…
La immunitat innata o inespecífica
Fisiologia humana
La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…
àrac
Alimentació
Licor alcohòlic destil·lat, de 40° a 50°, d’origen oriental, que s’obté de la fermentació amb saba de palma o melassa de canya del suc que resulta de la germinació de l’arròs amb aigua.
ascidi
Anatomia vegetal
Òrgan digestiu propi d’algunes plantes insectívores ( Nepenthes, Sarracenia
, etc) que consisteix en una fulla transformada, tota ella o només el pecíol, en un recipient més o menys còncau o tubular, el qual conté un suc digestiu.
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Dolçor subterrània
Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i fer-les…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…