Resultats de la cerca

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…

Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria

Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942

Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…