Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Santa Maria de Cassanhas
Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…
Sant Martí dels Alamús
Art romànic
L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc…
Mare de Déu del Guilar (Argelaguer)
Art romànic
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però, tanmateix, sabem que…
Sant Silvestre de Serralta (Oliola)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest petit temple rural ECSA - JA Adell L’església de Sant Silvestre es troba isolada enmig d’uns camps de blat, prop del mas d’en Pla, a l’altiplà que domina la vall del Segre, a l’est de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG529440 Per anar-hi des de Ponts, cal prendre el camí que porta a la canònica de Sant Pere, degudament senyalitzat Abans d’arribar-hi es troba una cruïlla, d’on surt una pista en direcció N que cal agafar Aquesta pista queda tallada per la variant de la carretera C-1313, que s’ha de travessar, seguint per la pista uns 2 km més, fins a…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
Sant Esteve de Mont-ras
Art romànic
L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i…
Castell de Reus o del Cambrer
Art romànic
La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el castlà, resolt…
Castell de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els…
Casa forta de Menola (Pineda de Mar)
Art romànic
Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina