Resultats de la cerca

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà…

Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no escriví la novella curta  Quan l’amor va de…

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat Le…

Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i modernes de…

La seva activitat estigué relacionada sempre amb el teatre, del qual fou un gran impulsor, tant en el camp de la traducció com en el de creació En el primer aspecte tractà de donar a conèixer en el seu país els autors europeus del s XX, amb traduccions d’EIonesco, Max Frisch, BBrecht i FDürrenmatt Contràriament, en la seva obra original es mantingué en uns paràmetres menys innovadors, amb peces costumistes i drames històrics Cal destacar Petriquillo 1956, Jokua ez da errenta ‘El joc no és rendible’, 1960, Malentxo alargun ‘La vídua Malentxo’, 1962 i Gizon ta kidea 1962 El 1932…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…

Estudià al Conservatori de Milà i a l’Escola Superior de Música de Berlín Fou professor de música en conservatoris i escoles superiors de Berlín 1937, Milà 1938 i Filadèlfia 1939-42 i a la Universitat de Rutgers 1947 Posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Columbia amb PH Lang i D Mitchell i es doctorà el 1955 El 1961 fou nomenat director de publicacions de l’American Choral Foundation Realitzà la seva aportació més important en el camp de la història de la teoria musical, amb una especialització en els escrits sobre contrapunt de JJ Fux Cal destacar les traduccions…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el…

Inicià estudis a Viena, però l’adveniment del nazisme provocà la seva fugida a Anglaterra, on s’installà definitivament Treballà com a periodista i més tard com a conseller musical a la BBC L’any 1947 fundà amb Donald Mitchell la revista "Music Survey" Entre les seves obres destaquen BBritten A commentary on his works 1952, The great Haydn Quartets Their interpretation 1986 i Criticism 1987, així com traduccions de múltiples llibrets d’òpera Elaborà un mètode d’anàlisi, que ell anomenà funcional, que aplica els models de formalització logicomatemàtica del llenguatge a l’obra…

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…