Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
Frank Sinatra
Música
Cantant i actor nord-americà d’origen italià.
Conegut amb el pseudònim de La Veu , Frank Sinatra fou un dels millors crooners del segle XX Influït per Billie Holiday i Bing Crosby, s’inicià cantant en importants orquestres i a partir de l’any 1942 començà a enregistrar discos i a definir la seva personalitat com a cantant de balades i mig temps, amb una imatge elegant i una veu de baríton impecable Entre els seus temes més populars hi ha My way , I’ve got you under my skin o Strangers in the night Sinatra també actuà en el cinema, al principi en musicals i posteriorment en films dramàtics obtingué un Oscar com a actor secundari per From…
creu

Cara i creu d’un croat de Jaume II
Numismàtica i sigil·lografia
Revers d’una moneda, que generalment porta una creu o una divisió quarterada del camp, d’on li ve el nom.
Com a exemple, hom pot citar els diners barcelonesos de Ramon Berenguer IV i els croats medievals i moderns
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
Gala dels premis Gaudí
Se celebra la gala dels IX premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català En aquesta edició l’actor Bruno Oro fa de mestre de cerimònies La pellícula triomfadora és Un monstre em ve a veure , que s’emporta vuit premis, entre els quals hi ha els de millor pellícula no catalana i millor director, a José Antonio Bayona La propera pell és guardonada en qualitat de millor pellícula catalana, millor guió Isaki Lacuesta, el director, i Isa Campos i millor actriu Emma Suárez El Gaudí a l’actor protagonista és per a Eduard Fernández, per El hombre de las mil caras , mentre que el Gaudí als millors actor…
rutè | rutena
Història
A l’Àustria imperial i a Txecoslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.
Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…
empaquetatge
Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.
Inicialment concebuda només per a transmetre dades, actualment també és utilitzada per a transmetre veus codificades en forma digital, amb un retard des de la transmissió fins a la rebuda de només 200 ms Les estacions transmissores són concebudes per a empaquetar i desempaquetar les dades dels usuaris L’estructura lògica dels paquets ve determinada pel sistema i no afecta l’estructura del missatge transmès Aquests paquets inclouen, a part de les pròpies dades i adreces, la seqüència d’informació per al control del seu seguiment per la xarxa Cada paquet consisteix en una petita unitat de dades…
Cimera de l’OTAN en el 70è aniversari
Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els…
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve…
Meg Ryan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Compaginà els estudis d’art dramàtic amb petites intervencions cinematogràfiques, com a Amityville 3-D 1983, de RFleischer, o Top Gun 1986, de TScott When Harry Met Sally 1989, de RReiner, li proporcionà un gran èxit entre el públic, i també l’encasellà com a protagonista de comèdies romàntiques, com ara Joe Versus the Vulcano 1990, de JPShanley Prelude to a Kiss 1992, de NRené Slepless in Seattle 1993, de NEphron IQ 1994, de FSchepisi French Kiss 1995, de LKasdan Addicted to Love 1997, de GDunne You've Got Mail 1998, de NEphron, i Kate & Leopold 2001, de JMangold També ha fet incursions…
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina