Resultats de la cerca
Es mostren 2123 resultats
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…
Francesc Soro i Juan
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Soro III.
La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició
Francesc Cabanes i Pastor
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda 1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989 i campió individual de la mateixa modalitat 1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995 El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia més tard conegut com campionat europeu de llargues Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996 Fou director de les Escoles de…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’…
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Editorial
Publicacions periòdiques
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Escriptor, editor, bibliòfil, empresari i arqueòleg.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…
, ,
Santa Pola
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, a la plana meridional litoral valenciana.
Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…
Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes
Entitat formada per les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
Fou creada el 18 de juny de 2003 amb l’objectiu d’identificar i treballar per les qüestions comunes a les universitats membres, com ara les relacions amb les Corts Valencianes i el Govern de la Generalitat, el finançament i les inversions, les relacions laborals del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, la imatge conjunta, l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació entre les universitats membres i altres institucions estatals i internacionals, i la definició del sistema universitari valencià, entre d’altres En formen part la Universitat d’Alacant…
mestre d’Altura
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana de mitjan s XV.
Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina