Resultats de la cerca

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte…

El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de…

No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…

El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la…

Situació Notable estructura conservada a la part meridional del promontori, que era a la vegada església i fortalesa ECSA - Rambol El castell de Sant Martí o de Sant Martí dels Castells constitueix una de les portes del Baridà És situat sobre un petit promontori a l’esquerra del Segre, el qual es troba obligat a contornejar-lo fent un acusat meandre Arredossat al turó del castell hi ha el mas de Sant Martí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 El riu es travessava fins fa molt poc per una passarella que hi havia al quilòmetre 156 de la carretera N-260 que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà,…