Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Theodor Guschlbauer
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de H Swarowsky Després d’haver-se diplomat en direcció d’orquestra, violoncel i acompanyament pianístic, estigué sota el mestratge de H von Karajan a Salzburg Entre el 1961 i el1969 fou director musical del Conjunt Barroc Vienès També fou director de la Wiener Volksoper 1964-66 i del Landestheater de Salzburg 1966-68 Més endavant treballà a Linz i a l’Òpera de Viena El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg i de l’Òpera del Rin de la ciutat alsaciana, on romangué fins el…
Eduard Torrens i Boqué
Música
Pianista i compositor.
Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar, també, diverses composicions…
Jacqueline Du Pré
Música
Violoncel·lista britànica.
Estudià violoncel a la Herbert Walln’s London Cello School of Music i a la Guildhall School of Music de Londres, amb William Pleeth, i posteriorment amplià la seva formació amb Paul Tortelier a París, Pau Casals a Suïssa i Mstislav Rostropovič a Moscou Debutà a Londres el 1961 i de seguida inicià una sèrie de recitals arreu d’Europa, amb els quals obtingué un gran èxit Fou aclamada per la seva sensibilitat i el seu estil impecable El 1965 viatjà a Nova York i tres anys més tard es casà amb el pianista Daniel Barenboim , amb qui realitzà diversos recitals i enregistraments…
,
Lluís Millet i Farga
Música
Violoncel·lista.
Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en…
,
arquet
Música
Vareta de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tesada una metxa de crins de cavall, que amb el seu fregament fa vibrar les cordes dels instruments anomenats precisament cordòfons d’arc.
Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig…
Gabriel Urbain Fauré

Gabriel Fauré
© Fototeca.cat
Música
Compositor llenguadocià.
Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària Fantasia per a…
Max Bruch
Música
Compositor i director d’orquestra alemany, d’origen jueu.
Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…
George Lloyd
Música
Compositor anglès.
S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició,…
Jean-Baptiste Stuck
Música
Compositor i violoncel·lista italià d’origen alemany.
La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates…
Giovanni Benedetto Platti
Música
Compositor italià.
El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina