Resultats de la cerca

El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives

El metall s’acumula en diversos òrgans i hi provoca efectes tòxics en el fetge, cirrosi en el cervell, degeneració dels ganglis basals en la sang, anèmia hemolítica i en els ulls, anell de Kayser-Fleisher anell pigmentari a les vores de la còrnia A la sang hi ha un dèficit de ceruloplasmina, la proteïna que hi vehiculitza el coure És una malaltia rara, que es presenta sempre abans dels 40 anys d’edat

La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles

Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets

És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica

Situada a les dues vores del Neisse, quan aquest riu esdevingué el límit entre la RD Alemanya i Polònia 1945, els barris situats a la vora dreta restaren sota l’administració polonesa, amb el nom de Zgorzelec La ciutat, capital d’un antic ducat, s’estén en una important via que de la plana germànica, a través de Zittau, porta a Bohèmia És un nucli industrial, amb fàbrica estatal de vehicles, vagons de tren, maquinària i confecció

La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques

Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans

El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus

Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal