Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
Pete Sampras guanya la final del Masters
El tennista nord-americà Pete Sampras derrota el seu compatriota Andre Agassi en la final del Masters de tennis Sampras s’imposa per 6-1, 7-5 i 6-4 i guanya el seu cinquè títol del Masters, una fita que només havia aconseguit Ivan Lendl Pel que fa al conjunt de la seva carrera, representa el 61è títol de l’ATP És l’última vegada que el torneig es juga a Hannover, que ha acollit el Masters els darrers 10 anys, ja que el 2000 es traslladarà a Lisboa
Pete Sampras guanya per sisena vegada el torneig de Wimbledon
El tennista nord-americà Pete Sampras guanya el seu compatriota Andre Agassi en la final del torneig de Wimbledon per 6-3, 6-4 i 7-5 És la sisena victòria de Sampras a Wimbledon i el seu 12è títol de Grand Slam, una fita que fins ara només havia aconseguit l’australià Roy Emerson En la final femenina, la nord-americana Lindsay Davenport s’imposa a l’alemanya Stefi Graff per 6-4 i 7-5 i se situa com a número 1 de la classificació de la WTA
comitè obrer de control
Història
Organisme de control obrer sorgit espontàniament a les empreses de Catalunya els primers dies de la guerra de 1936-39.
Foren acceptats per la Generalitat de Catalunya com a òrgans legals de decisió, i per l’agost del 1936 hom en regulà l’organització i el funcionament Assumia la gestió d’una empresa si el propietari era declarat desaparegut en uns altres casos efectuava només una funció de control de l’antic consell d’administració La seva intervenció havia d’ésser aprovada pel Consell d’Economia de la Generalitat Pel decret de collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936, aquests comitès restaren únicament en les empreses no collectivitzades
calor específica
Física
Energia que ha de rebre la unitat de massa d’una substància perquè la seva temperatura s’elevi una unitat (un grau).
El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids
clima monsònic
Meteorologia
Geografia
Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i suposa els màxims de pluviositat mundials.
Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica
majestat
La majestat Batlló (s XI)
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions…
inconscient personal
Psicologia
Segons C.G.Jung, estrat personal de l’inconscient, diferent de l’inconscient col·lectiu.
És constituït per tot allò que pertany a la dimensió històrica i anecdòtica del subjecte però que no ha estat assumit per la consciència i, a més a més, inclou continguts provinents de l’inconscient collectiu que encara no han emergit a la consciència i, per tant, no han estat desenvolupats ni assimilats per ella Si bé recull tot allò reprimit, oblidat o només percebut subliminarment pel jo, es diferencia del concepte d’inconscient de Freud en què conté possibilitats de desenvolupament no reconegudes i qualitats positives desconegudes pel jo
inducció transgeneracional
Ecologia
Mecanisme d’estimulació en grau diferent entre dues generacions.
S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest