Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Briva
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, al departament de Corresa, França, situada vora el Corresa.
És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal Coneguda pels romans…
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou…
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana…
torre dels Encantats

La torre dels Encantats damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac (Maresme)
© Fototeca.cat
Castell
Torre de guaita situada dins el terme d’Arenys de Mar (Maresme), al puig Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.
Construïda al segle XIII, fou reformada al segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al segle XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats les…
palau del marquès de Dosaigües
Casa senyorial de la ciutat de València construïda al sXV.
Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de producció…
monestir de la Ràpita
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita .
Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant Joan de la Ràpita , destruït…
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc.).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al segle XV, i al segle XVI n’hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els segles XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són autòctones,…
literatura ídix
Literatura
Literatura conreada en ídix.
Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un caràcter dominant…
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral doble existeix el terme…