Resultats de la cerca

Pren el nom de la masia homònima, documentada ja el s XVI

El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume

Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…

Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros…

Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte fins el 1919 Ha…

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i…

Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc

És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei