Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
Centre Català de São Paulo
Entitat associativa dels catalans de São Paulo (Brasil).
Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un…
biblioteca nacional
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca pública oficial que té el privilegi de rebre exemplars de tot nou llibre publicat dins l’àmbit d’un estat o d’una cultura reconeguda i que exerceix una funció de deganat i coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit.
Els principals objectius de les biblioteques nacionals són la recollida, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic d’un país, per tal d’assegurar la seva conservació per a les generacions futures Per aconseguir-ho disposen de la legislació anomenada de dipòsit legal , que assegura l’obtenció d’exemplars de tot tipus de documents publicats al territori Aquestes biblioteques també solen tenir competències en l’establiment de les normatives tècniques bibliotecàries d’escala nacional Reben també el nom de biblioteca central nacional o de biblioteca reial , segons els països…
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —…
Saudi Arabian Oil Company
Economia
Companyia petroliera saudita.
Fou fundada el 1933 amb el nom d’Arabian American Oil Company com un trust nord-americà de les companyies Standard Oil of California, Standard Oil New Jersey, Texaco i Socony Mobil Oil per a la recerca de petroli a l’Aràbia Saudita, i explotà la major part del petroli d’aquest país El 1974 el govern saudita prengué el 60% de participació i el 1980 es feu càrrec de la totalitat del capital, bé que posteriorment fou parcialment reprivatitzat El 1989 canvià el nom per l’actual Principal companyia productora de petroli del món prop d’un 10%, és també una de les multinacionals més…
Sant Miquel de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’ésser…
Sant Cristòfor de Vallfogona (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà tots els béns…
Joan Gay i Planella
Música
Compositor i director català.
Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i…
Gonçal Comellas i Fàbregas
Música
Violinista i director d’orquestra català.
A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…
Liz Castro
Política
Nom amb el qual és coneguda la bloguera, especialista en tecnologies de la informació i la comunicació, i activista nord-americana Elizabeth Castro.
Dedicada a la traducció i l’elaboració de manuals i guies de programes informàtics, entre el 1987 i el 1993 residí a Barcelona per motius professionals, on prengué contacte amb la realitat catalana Els anys següents ha residit durant llargs períodes a Catalunya, parallelament a la seva adhesió creixent al moviment independentista català Membre de l’ Assemblea Nacional Catalana , en forma part del secretariat, i el 2015 i el 2016 fou la candidata més votada en les eleccions a aquest òrgan, dins del qual és coordinadora de la comissió d’incidència internacional Al gener del 2017 dimití el…