Resultats de la cerca
Es mostren 16668 resultats
Banda Santa Cecília de Cullera
Música
Banda fundada pel mestre Antoni Chornet el 1907.
Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical
Santa Maria de Palau-solità
Església
Església romànica del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), situada al nucli conegut com la Sagrera, del poble de Palau-solità.
L’edifici És una església amb planta en forma de creu i dependències annexades construïdes en època moderna De fet, d’època romànica tan sols resten algunes parts acoblades amb altres de posteriors És possible que originàriament fos de creu grega, atesa l’orientació actual Així, la nau s’orienta en sentit nord-sud i les dues capelles en sentit est-oest, justament al revés del que era habitual a l’edat mitjana Al costat nord hi ha un porxo afegit format per tres arcades, algunes tapiades i altres que comuniquen amb les estances modernes L’altar és situat en aquest lloc A la banda sud de la nau…
Santa Maria de Fonolleres (Granyanella)
Art romànic
Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica
Santa Maria de l’Albi
Art romànic
La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval
Santa Maria de Fontcoberta (Queixàs)
Art romànic
Situació Conjunt d’aquest petit temple d’origen preromànic modificat per refeccions posteriors ECSA - JL Valls És situada al veïnat de Fontcoberta, al centre de l’actual terme, als vessants de llevant del puig de Boc Es troba aïllada al cim d’una collada al nord del veïnat Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 10,8” N - Long 2° 39’ 27” E Hom arriba a Fontcoberta per la D-2, després de deixar enrere el cap de municipi venint de Forques L’església és a poc més d’l km al nord de Fontcoberta seguint per la mateixa carretera Història A més de per la seva arquitectura, l’antiguitat d’aquesta església…
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495
Gran Premi de Santa Tecla
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Tarragona des del 1947 i organitzada pel Club Ciclista Tarragona.
La primera edició coincidí amb la setena edició del recuperat Gran Premi Blandinieres El primer guanyador fou Gabriel Saura Després de diversos parèntesis temporals sense disputar-se, s’obrí a diverses categories, de cadets a veterans, i enregistrà guanyadors com Josep Recio en la seva època d’aficionat
Santa Maria de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb ornamentació típicament llombarda a base de lesenes i arcuacions ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dalt del mateix tossal on se situa el castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 Història La primera referència del terme de Montbui es remunta al 936, any en què el prevere Guisenulf i Odelda van vendre a Brandoí una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui En aquest moment potser ja s’havia bastit un castell al cim de la Tossa, que des del mateix segle X consta que era una possessió de la mitra vigatana…
Sant Aventí de Cérvoles, abans Santa Maria o Santa Eulàlia (Senterada)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de Cérvoles sembla que…
Santa Anna, abans Santa Maria, de Cortscastell (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Senzill edifici d’una nau amb absis, ampliat pel costat de ponent ECSA - A Roig Aquesta capella havia estat l’antiga església parroquial del lloc de Cortscastell, del qual avui tan sols queda una sola casa habitada L’església s’alça una mica apartada de les cases del poble, damunt una petita elevació del terreny Mapa 33-11252 Situació 31TCG374875 Per a accedir-hi se segueix la carretera de Bretui a Peramea fins que, a 1 km, surt, a la dreta, una pista de terra que després d’un curt recorregut porta fins al lloc de Cortscastell JMaM Història El topònim de Cortscastell, segons…