Situació
Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles.
ECSA - A. Roig
L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG289867.
Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada. El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet. (ARD)
Història
El lloc de Cérvoles sembla que fou de jurisdicció de la baronia de Bellera, ja que l’any 1718 pertanyia als barons de Sant Vicenç; mentre que l’any 1831 era dels comtes d’Erill.
Les notícies que es tenen de l’església parroquial d’aquesta població semblen contradictòries, en part a causa de la poca documentació que s’hi refereix. Així, en la dècima papal del 1280, hi figura, com a exempt, el capellà de Santa Maria de Cervoles. En la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per l’ardiaconat de Tremp, l’any 1314, consta l’església de Santa Eulàlia de Servoles, mentre que en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, el capellà de Servoles és adscrit al deganat de Senterada. Vers l’any 1526, n’era rector Pere Aragall, dins de l’oficialat de Tremp. En aquestes dues darreres referències no s’esmenta l’advocació de l’església que, l’any 1904, era ja dedicada a sant Aventí, i pertanyia a l’arxiprestat de la Pobla de Segur. Actualment, depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei. (MLIC)
Església
L’església de Sant Aventí és un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i amb un campanar de torre quadrada que s’alça a l’angle nord-oest de la nau, al costat de la porta d’entrada. És un edifici molt modificat en època barroca, amb l’obertura de capelles laterals al mur de migdia i petits altars obrats dins el mur de tramuntana. El campanar i la coberta de l’edifici són obra del segle XVIII.
L’obra romànica correspon al mateix perímetre de l’església actual, amb l’absis inclòs, però només es pot identificar part dels murs originals en els paraments exteriors del sector de l’absis, tant en aquest com en els dos murs laterals, on també es veu clarament el límit de l’antiga coberta, ja que l’edifici fou sobrealçat al segle XVIII.
L’absis té una finestra de doble esqueixada original, avui tapiada parcialment.
L’aparell és molt regular; els carreus estan ben cairejats i disposats en filades horitzontals a trencajunt, tots de la mateixa alçada i units amb un morter molt blanc, segurament de calç i sorra.
Pel tipus d’aparell, com també per les característiques de la capçalera, l’obra romànica es pot datar cap al final del segle XII. (ARD)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 268
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, Calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 208
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 310.