Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la importància…
art finlandès
art finlanès El Finlandia Hall de Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Finlàndia.
No tingué personalitat pròpia fins a la independència En escultura, la influència successiva dels francesos Rude, Carpeaux, Rodin i Bourdelle s’hi palesa des del 1870, que els escultors anaren a París En pintura, Estocolm, lloc de formació a la primera meitat del s XIX, fou substituït per Düsseldorf i, més endavant, per París, on Albert Edelfelt fou influït pel Manet preimpressionista Akseli Gallen-Kallela fou l’iniciador de l’art modern a Finlàndia, i també l’encarnació en l’art d’un esperit romanticonacional —conegut com a estil Kalevala — parallel al significat del Modernisme a Catalunya…
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
relacions patrimonials entre cònjuges
Dret civil català
Lligam de dret en matèria econòmica entre els membres d’un matrimoni.
La regulació de les relacions patrimonials entre els cònjuges en la compilació del dret civil especial de Catalunya s’havia de deduir de diverses normes disperses per tot el text legal Així, fou convenient sistematitzar aquesta regulació en una llei única i s’aprovà la llei de 30 de setembre de 1993, la qual modifica la compilació en aquesta matèria La nova llei respecta els principis bàsics del sistema fins ara vigent en matèria de règim econòmic matrimonial, i manté la màxima llibertat i independència dels cònjuges S'ha mantingut com a règim econòmic legal el de separació de béns i s’han…
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en…
estela

L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
Cebrià Güell i Partegàs
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…
Josep Gramunt de Moragas
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta i periodista.
Fill de Josep Gramunt i Subiela , ingressà a la Companyia de Jesús el 1945 Es llicencià en dret i filosofia per la Universitat de Madrid 1945-48, i en teologia 1958 per la secció Sant Francesc de Borja Sant Cugat del Vallès de la Facultat de Teologia de Catalunya Diplomat en periodisme per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Santander i la Syracuse University de Nova York 1965 El 1952 es traslladà a Bolívia, on s’establí a La Paz Es dedicà al periodisme i a l’ensenyament Director de l’Agència EFE de La Paz 1967-79 i corresponsal de l’agència alemanya DPA, fundà la…
Montserrat Mira i López

Montserrat Mira
© Arxiu família Mira
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintora.
Filla del conegut psiquiatre Emili Mira i López El gener del 1939 s’exilià amb la seva família, i acabaren installant-se a l’Argentina Estudià a l’Escuela Nacional de Cerámica i a l’Asociación Estímulo de Bellas Artes de Buenos Aires La seva obra pictòrica es divideix en dues etapes ben marcades una primera d’aquarella i, des del 1960, una segona etapa de pintura a l’oli L’any 1966 començà a exposar individualment a la capital argentina, i des del 1979 a Barcelona Una part considerable de la seva obra fou adquirida per colleccionistes brasilers i argentins i també sollicitada per diverses…
Rosa Regàs i Pagès

Rosa Regàs i Pagès
© Rosa Regàs
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996, Desde el mar 1996 i Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…