Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
el Segrià

Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…
Mitjans de comunicació 2011
Comunicació
Ràdio i televisió
Durant l’any 2011, la crisi econòmica i les retallades en el sector públic van fer augmentar la incertesa sobre el futur de molts grups de comunicació i van provocar ajustos pressupostaris, fusions entre empreses i canvis en el model de negoci per assolir la viabilitat empresarial El 2011 es van produir importants canvis en alguns dels diaris catalans de més difusió © Núria Farrús Pel que fa a Catalunya, el 2011 van destacar dos fets La Vanguardia va iniciar la publicació d’una edició en català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va impulsar una política d’austeritat davant la…
La Noguera
Situació i presentació La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km 2 És la comarca més extensa de Catalunya La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes 783 km 2 La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat Fins el 1988 la comarca era composta de 35 municipis i tenia una extensió total…
el Pla de la Font

La caseria del Pla de la Font
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, Segrià. Fou creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.
séquia de la Mola
Canal de regadiu de la Llitera, derivat del d’Aragó i Catalunya, que pren l’aigua a l’W del Tamarit, passa prop del Gaió i del Torricó i desguassa a la clamor d’Almacelles.
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un document…
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
baronia de Benedrís
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Benedrís (Canal de Navarrés), la qual, prèvia reial facultat, restà vinculada des del 1302 a Lluís de Castellar de Vilanova i a la seva muller, Francesca Joana Carròs.
Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro
fàding selectiu
Fàding que presenta un canal de comunicacions per trajectòries multicamí quan el temps comprès entre l’arribada de la primera ona i l’última és superior al temps que dura un símbol de la transmissió.
En cas contrari es parla de fàding pla El fàding selectiu fa que els símbols que arriben retardats es combinin amb altres símbols posteriors, cosa que provoca una interferència intersimbòlica filtre de Nyquist
conca de recepció
Geografia
Part alta del torrent, de forma més o menys triangular, en què les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal d’escolament o el curs mitjà del torrent.