Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Servei de Cooperació de la Generalitat
Organisme creat el 1934 que regulava les societats cooperatives existents al Principat de Catalunya (més de 2 000) i les de nova creació segons les lleis de bases de la Cooperació, de Cooperatives i de Mutualitats, promulgades el 1934.
Tenia funcions d’inspecció, de recollida d’estadístiques, d’assessorament legal i d’execució de les disposicions del Consell Superior de la Cooperació Durant la guerra conservà les seves funcions
Henry Clinton
Història
Militar
General britànic.
Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar
Josep Galceran de Cartellà
Història
Baró de l’Albi, Cervià, Falgons, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers.
Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707
Duy-Tân
Història
Emperador d’Annam (1907-16).
S'oposà al domini francès durant la Primera Guerra Mundial fou destituït i desterrat a l’illa de la Reunió juntament amb el seu pare, l’emperador Than-Taï 1916
Joseph-François Dupleix
Història
Colonitzador francès de l’Índia (1720-54).
El 1742 fou nomenat administrador general de la Companyia d’Índies Durant la guerra de successió d’Àustria prengué Madràs als anglesos 1746, però fou derrotat per Clive a Trichinopoli
Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia
Política
Plataforma de diàleg formada per organitzacions tunisianes no vinculades al govern ni als partits polítics.
Té l’origen en la Primavera Àrab de Tunísia 2011, la primera de les revoltes populars contra règims autoritaris en diversos estats arabomusulmans En aquest país tingué com a resultat la fugida del president Ben ‘Alī i un replantejament dels fonaments de l’Estat en un context de forta inestabilitat, afavorida per una sèrie d’atemptats terroristes perpetrats per radicals islamistes, la guerra civil a la veïna Líbia i les fortes tensions entre les organitzacions i els partits islàmics i els de tendència laica El Quartet fou creat el 2013, en un moment en què la democratització del…
Shenyang
Ciutat
Capital del sheng de Liaoning i de la regió del Nord-est, a Manxúria, Xina.
Situada a la riba dreta del Hun He, afluent del Liao He, a la ruta Pequín-Harbin, és un centre agrícola blat, blat de moro i mineral ferro, carbó, amb una important indústria pesant ressorgida després de la Segona Guerra Mundial És la metròpolis xinesa més moderna la ciutat nova ha estat construïda des del 1905 i industrialitzada i la tercera en nombre d’habitants Centrals tèrmica i nuclear Universitat Capital de l’imperi manxú 1625-44, durant la guerra russojaponesa hi tingué lloc la batalla de Mukden —nom manxurià de la ciutat—, del 20 de febrer a l’11 de març de 1905 Les tropes russes,…
Potsdam
Ciutat
Capital del land de Brandenburg, Alemanya.
Situada 20 km al SW de Berlín, sobre l’illa Potsdamer Weder, formada pel riu Havel, és centre d’indústries tèxtils, cinematogràfiques, mecàniques instruments de precisió i gràfiques Esmentada ja el 993 com un establiment d’esclaus, li fou concedida una carta de poblament al s XIV Residència dels electors de Brandenburg 1640 i residència reial a partir de Frederic II de Prússia, esdevingué centre artístic, intellectual i militar Entre els grandiosos complexos arquitectònics erigits per Frederic II, cal esmentar el Stadtschloss, castell del s XVII, convertit en un conjunt rococó entre el 1744 i…
Compiègne
Ciutat
Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França, situada a la vora del riu Oise, afluent del Sena.
Nucli industrial maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química Entre els seus monuments sobresurten el castell s XVIII, en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel 1751-65, i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX Fou fundada pels romans i anomenada Compendium Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren situat prop del…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-…