Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…
trama
Disseny i arts gràfiques
Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
La trama és designada pel nombre de línies que té per polzada, de manera que una trama de 200 té dues-centes línies per polzada, és a dir, unes 80 línies per centímetre
ombreig metàl·lic
Biologia
Tècnica per a donar relleu als objectes a examinar al microscopi òptic i electrònic, que consisteix a projectar lateralment unes pólvores metàl·liques, generalment d’or, sobre l’objecte, les quals es reparteixen per la superfície tal com ho faria un raig de llum.
rellotge nocturn
Tecnologia
Denominació que hom dóna aun determinat tipus de rellotge de sobretaula mecànic originari de la Itàlia del segle XVII en què un llum d’oli o espelma situada a l’interior de la caixa permetia llegir l’hora del rellotge a les fosques.
La principal característica és que només quedaven illuminades per transparència les xifres de l’hora i el quart d’hora corresponents al moment Una variant consistia a projectar l’esfera transparent, en què hi destacaven la busca i els nombres opacs, sobre la paret Cal no confondre'l amb el nocturlabi o rellotge d’estels
anell de diamants
Astronomia
Fenomen òptic observat durant els eclipsis totals de Sol pel qual la llum de la darrera porció de la fotosfera solar visible abans o després de la fase de totalitat és amplificada en passar a través de les valls de la Lluna.
Betelgeuse
Astronomia
Estel de la constel·lació d’Orió, el tretzè més brillant de la volta celeste (bé que presenta una magnitud visual aparent que oscil·la, amb un període irregular de 2 070 dies, entre 0,4 i 1,3), situat a uns 650 anys llum.
És un supergegant vermell diàmetre 400 vegades més gran que el solar i pertany al tipus espectral M 2
principi de l’acceleració contínua
Física
Principi segons el qual quan un electró és llançat a una velocitat pròxima a la de la llum dins l’eix d’una guia d’ones juntament amb una ona electromagnètica, el camp elèctric d’aquesta ona l’accelera d’una manera contínua.
extinció
Mineralogia i petrografia
Fenomen pel qual, en un microscopi petrogràfic, la llum que travessa un mineral no arriba a l’ocular, per tal com les direccions de vibració dels raigs ordinari i extraordinari del mineral anisòtrop són paral·lels a les direccions de vibració de les polars.
Hom diu que el mineral és en extinció
efecte Sabattier
Fotografia
En una emulsió fotogràfica, inversió parcial o total de la imatge impressionada, és a dir, inversió dels tons foscs i clars respecte als que pertoquen a les característiques de l’emulsió, en rebre una exposició moderada de llum blanca durant el revelatge.
Aquest efecte es manifesta principalment en les emulsions positives emprades en els suports de paper
El cicle vital de les estrelles i de la Via Làctia
Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…