Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Tailàndia 2014
Estat
L’any 2014 Tailàndia va ser testimoni del retorn dels militars tailandesos al poder Al febrer, la primera ministra, Yingluck Shinawatra, va convocar eleccions legislatives anticipades amb l’objectiu de rebaixar la tensió als carrers de Bangkok, que ja havia provocat 28 morts i centenars de ferits La votació, però, va ser interrompuda a 69 districtes electorals dels 375 pel boicot de l’opositor Partit Demòcrata PD i va estar marcada per una baixa participació 46% Al març, el Tribunal Constitucional va invalidar el procés, que havia estat impugnat per l’oposició, i dos mesos més tard va forçar…
Kosovo 2009
Estat
Sota la supervisió de l'OTAN, l'any va començar amb l'entrada en funcionament de les Forces de Seguretat Kosovars, de caràcter multiètnic Al novembre, Kosovo va celebrar les seves primeres eleccions des de la declaració d'independència Aquestes eleccions locals formen part del procés de descentralització inclòs en el pla de ruta cap a la independència promogut per Martti Ahtisaari, enviat especial de les Nacions Unides a Kosovo A l'octubre, la Comissió Europea va proposar iniciar la negociació sobre la liberalització de visats per als nacionals kosovars en l'espai comunitari i l'establiment d…
Rákóczy
Francesc Rákóczy en un retrat d’Adám Mányoki (1710)
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).
Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill Segimon…
Lluís Serra
Música
Músic.
Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…
,
Antonio Vivaldi

Antonio Vivaldi
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor italià.
Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc òperes i dos…
Sant Gil de Torà
Art romànic
Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…
Activitat física i gimnàstica postpart
Durant el puerperi, la dona pot facilitar el procés de recuperació del seu organisme adequant l’activitat física en cada moment a les fases del puerperi i efectuant alguns exercicis físics especials Durant aquest període, l’aparell locomotor de la dona s’ha de recuperar de les importants transformacions que ha experimentat durant l’embaràs Perquè la dona torni a tenir la mateixa silueta que tenia abans de l’embaràs, els músculs de la paret abdominal han de recuperar la força, les estructures de la pelvis s’han d’enfortir i la columna vertebral s’ha de redreçar La dona pot collaborar en aquest…
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria com a mestre…
,
ballade
Música
Gènere poètic i musical cultivat especialment a França durant els segles XIII, XIV i XV.
El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període de l' ars nova…