Resultats de la cerca

Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…

Fou coneguda sobretot per l’èxit sorprenent de la seva primera novella Bonjour tristesse 1954, de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions Aquesta primera obra fou el punt d’arrencada d’una prolífica obra novellística vital i inconformista, reflex sovint d’una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses Un certain sourire 1956, Dans un mois, dans un an 1957, Aimez-vous Brahms 1959, Les merveilleux nuages 1961, La Chamade 1965, Un peu de soleil dans l’eau froide 1969, Des bleus à l’âme 1972, Le lit défait…

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i…

Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 és catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona S'ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica Des del 1987, a més, ha iniciat una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación…

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana Dins de…

Dentista de professió, el 1981 fou cofundador de Ràdio Arrels, i el 1985 fundà amb la seva dona Marie-Ange Falquès l’editorial Llibres del Trabucaire, amb la finalitat d’impulsar la publicació i la difusió de joves autors en català de la Catalunya del Nord, de llibres sobre la Catalunya del Nord, en català i en francès, de traduccions al francès d’obres d’escriptors catalans de l’Estat espanyol, i també d’autors occitans Entre els autors difosos cal esmentar Joan Lluís Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff, Aleix Renyé, Gerard Jacquet i Michel Sargatal, que el 1995 publicaren, sota el pseudònim de…

Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000  Il…

A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa una barreja…

Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death of a…