Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Federació Catalana de Rugby
Rugbi
Organisme rector del rugbi a Catalunya.
Fou fundada el 1922 de la mà de la Unió Esportiva Santboiana i especialment de Baldiri Aleu Torres El primer president fou David Cuyàs Pujol En un primer moment rebé el nom de Federació Catalana de Futbol Rugbi, ja que inicialment així s’anomenava aquest esport El mateix any de la fundació es creà la selecció catalana de rugbi Poc després l’interès decreixé i l’any 1925 només quedaven tres clubs federats la UE Santboiana, el FC Barcelona i el Sant Andreu Als anys trenta, però, la pràctica del rugbi es reactivà amb nous equips El 1934 participà en la fundació de la Federació Internacional de…
Federació Catalana de Polo
Hípica
Organisme que regeix la pràctica del polo a Catalunya.
Fou fundada el 1961 a Barcelona, ciutat on s’ubica la seva seu social, amb Josep Maria Estany com a primer president S’encarrega de promoure i organitzar les diverses competicions de polo a Catalunya Entre lesseves activitats destaquen les escoles de polo i l’organització i participació en competicions autonòmiques, estatals i internacionals El 2011 tenia 96 llicències de jugadors i 7 clubs associats
Joan de Llupià i d’Agulló-Pinós
Història
Vicegovernador de Catalunya (1698) i baró contestat de Sales.
Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat
Club Esportiu Huracans

Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans
NET EC
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà, entre d’altres, el Campionat d’Espanya…
Federació Catalana de Pitch and Putt

L’any 2006 la selecció catalana de pitch-and-putt, representant la Federació Catalana de Pitch and Putt, guanyà la Copa del Món
Federació Catalana de Pitch and Putt
Golf
Organisme rector del pitch-and-putt a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou constituïda el 2006 com a entitat complementària a l’Associació Catalana de Pitch and Putt, que mantingué les seves funcions Reconeguda en l’àmbit internacional, actua de manera independent a la Federació Catalana de Golf S’encarrega de regular i promoure la pràctica del pitch-and-putt, organitza els diversos Campionats de Catalunya –individual, per equips i joc per forats– i un rànquing propi És membre fundador de la Federació Internacional d’Associacions de Pitch-and-Putt, creada el 2006, fet que l’habilita per a participar en les competicions…
X Sporting Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona, un dels pioners de Catalunya.
Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club…
Federació Catalana de Tir al Vol
Esports de tir
Organisme que regeix la pràctica del tir al vol a Catalunya.
Fou fundada l’any 1939 amb el nom de Federació Catalana de Tir al Colomí, i un dels primers i més destacats presidents fou Ramon Humet Ullés Entre els anys cinquanta i setanta tingué una gran activitat Organitzava la Copa Catalana de tir al colomí i el Trofeu de la Federació Posteriorment es passà a anomenar Federació Catalana de Tir al Vol i inclogué les disciplines de tir al colomí, tir al vol i tir d’hèlices Al febrer del 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de protecció d’animals, però autoritzà les societats de tir a celebrar competicions sota el control de la…
Història de la Boxa Catalana
Boxa
Publicació en dos volums sobre la història de la boxa a Catalunya.
Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies
Baldiri Reixac i Carbó

Portada del llibre Instruccions per l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac i Carbó
© Biblioteca de Catalunya
Educació
Pedagog.
Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en…
,
corranda
Dansa i ball
Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya.
De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven…