Resultats de la cerca
Es mostren 2814 resultats
El domini visigòtic de l’Empordà
Art romànic
En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…
Tàrrega
Vista aèria del nucli de Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
Les illes Balears: dels orígens al segle VII cal. aC
A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…
el Port de la Selva
El Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà
© J. Mariné
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…
L’organització política del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…
L’art romànic a l’Anoia
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d'Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté La comarca de l’Anoia té actualment un interès especial, pel que fa al coneixement de l’arquitectura civil i militar catalana, per tres motius principals En primer lloc, atès que apareix com un bon mo del de territori organitzat en castells termenats, en part abans de l’any 1000 i,…