Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
rondó
Música
Forma basada en l’alternança entre una única frase principal que inicia i conclou la peça, anomenada tornada, i diferents frases secundàries, anomenades episodis.
F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…
Contusió
Tipus signes i evolució Segons la intensitat del traumatisme causant, es poden produir diferents tipus de contusions Si el traumatisme és poc potent, es produeix una contusió de primer grau , caracteritzada per la formació d’una equimosi , coneguda amb el nom de blau , que és una taca vermell morada, constituïda per la filtració d’una petita quantitat de sang Es forma a causa de la ruptura de petits vasos sanguinis produïda per l’impacte L’escampament de la taca varia segons la densitat del teixit subcutani de la zona afectada Així, per exemple, l’equimosi pot ésser molt extensa al voltant…
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
Sant Julià de Vilacorba
Església
Antiga església parroquial del municipi de les Llosses (Ripollès), situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014 Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, també del municipi de les Llosses
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
corrent del Niño
Conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Actualment el corrent d’El Niño s’utilitza per a designar corrents especialment persistents que es repeteixen amb una regularitat de vuit a deu anys, i van acompanyats de canvis meteorològics importants
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
riera de Merola
Riera
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola.
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al segle IX
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles