Tipus: signes i evolució

Segons la intensitat del traumatisme causant,  es poden produir diferents tipus de contusions.

Si el traumatisme és poc potent, es produeix una contusió de primer grau, caracteritzada per la formació d’una equimosi, coneguda amb el nom de blau, que és una taca vermell morada, constituïda per la filtració d’una petita quantitat de sang. Es forma a causa de la ruptura de petits vasos sanguinis produïda per l’impacte. L’escampament de la taca varia segons la densitat del teixit subcutani de la zona afectada. Així, per exemple, l’equimosi pot ésser molt extensa al voltant dels ulls, on acostuma a augmentar de grandària durant les hores o dies successius al traumatisme. És característic que en els dies successius, el color de la taca, que és inicialment morat, es vagi transformant en verdós, i després en groc. Aquests canvis de color són deguts al fet que l’hemoglobina continguda en la sang extravasada es va transformant i en fer-ho canvia de color. El temps de persistència de l’equimosi pot variar segons la seva extensió, però pot trigar a desaparèixer fins a unes dues setmanes. En qualsevol cas, la contusió, per si mateixa, no produeix cap complicació, independentment dels altres efectes que hagi pogut ocasionar el traumatisme causant.

Si el traumatisme és de més intensitat, pot produir una contusió de segon grau, caracteritzada per la formació d’un hematoma, que es coneix amb el nom de bony i que consisteix en un embassament de sang sota la pell. Es forma per la ruptura d’un major nombre de vasos sanguinis, o de vasos de calibre més gran, que en el cas anterior. La seva grandària pot ésser molt variable, segons la intensitat de l’impacte i la localització. Així, en la zona del crani poden assolir un volum considerable. La coloració de l’hematoma segueix la mateixa evolució que la de l’equimosi, i la seva grandària se sol anar reduint a poc a poc en els dies següents fins a desaparèixer. La consistència de l’hematoma és inicialment tova, ja que el seu contingut és líquid, però posteriorment s’endureix, a causa de la coagulació de la sang acumulada. En alguns casos, l’organisme aïlla l’hematoma formant una paret fibrosa al seu voltant, que pot fins i tot calcificar-se i romandre com a tumoració permanent.

Un traumatisme molt intens pot ocasionar una contusió de tercer grau, caracteritzada per una destrucció dels teixits que formen la pell. Inicialment, es pot esdevenir que l’aspecte exterior de la pell sigui pràcticament normal,  i que els únics símptomes siguin el dolor i un lleu enfonsament de la part afectada. Tanmateix, en els dies següents, la pell s’enfosqueix, es forma una crosta, i finalment aquesta es desprèn i deixa una úlcera. A partir d’aquest moment, l’evolució és com la d’una ferida contusa. Generalment, damunt l’úlcera creix de nou la pell i la lesió guareix sense complicacions, sempre que s’observin les atencions necessàries per a una ferida.

Conducta a seguir davant una contusió

Els primers auxilis que es poden aplicar immediatament després del traumatisme són sempre els mateixos, ja que encara no es pot saber quin és el grau de la contusió. D’entrada, el millor és refredar la lesió, ja que el fred provoca una constricció dels vasos sanguinis de la zona, amb la qual cosa es redueix l’extravasació de sang i el dolor. Per a això pot ésser útil aplicar compreses fredes sobre la zona lesionada, o encara millor, una bossa que contingui gel esmicolat. També és convenient aixecar la part del cos lesionada, per tal de reduir la intensitat de l’hemorràgia subcutània. Així mateix, per tal d’afavorir la coagulació de la sang, convé bellugar com menys millor la part del cos lesionada.

Al cap d’algunes hores del traumatisme, o quan ja s’hagi format l’hematoma, és inútil l’aplicació de fred. Si la contusió és de primer grau, només cal esperar que es produeixi l’evolució natural de la lesió. Si la contusió és de segon grau, passades unes 24 hores és convenient l’aplicació d’escalfor, ja que d’aquesta manera es provoca la dilatació dels vasos sanguinis i es facilita la reabsorció de l’hematoma. En cas que l’hematoma sigui molt gran o que no es redueixi el seu volum en els dies següents, convé fer un examen mèdic, per tal d’avaluar si cal buidar la sang acumulada per mitjà d’una punció. També és convenient que la cura de la lesió sigui feta per un professional sanitari sempre que la contusió sigui de tercer grau.