Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
missa sine nomine
Música
S’anomena missa sine nomine ('missa sense nom') aquella missa en la qual el compositor no ha utilitzat material preexistent o bé, si ho havia fet, quan no en volia donar a conèixer la font.
Moltes misses polifòniques dels segles XV i XVI es coneixen amb un nom en llatí o en una llengua moderna el cas més conegut el representen les nombrosíssimes misses titulades L’homme armé Aquests noms provenen del cantus firmus que serveix de base a l’obra com passa amb l’esmentada cançó popular francesa en les misses corresponents de GP Palestrina, Josquin Des Prés o d’altres, o bé quan la missa és una paròdia de la peça de la qual s’ha partit per a la nova composició Una missa sine nomine , per tant, és una missa el nom de la qual que pot ser el del seu to no expressa cap relació amb cap…
fórmula de Bragg-Kleeman
Física
Fórmula que reflecteix el fet que, aproximadament, l’abast màssic de partícules carregades pesants en un medi material constituït per un únic element és proporcional a l’arrel quadrada del pes atòmic de l’element.
En el cas d’un compost o d’una mescla, cal substituir el pes atòmic per un pes molecular efectiu
Aitona
Vista parcial d'Aitona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna ciutat de…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de…
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
Castelló de la Ribera
Castelló de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida El…
congelació
Alimentació
Procés de conservació d’aliments, amb el qual hom aconsegueix la inhibició del desenvolupament microbià i de les reaccions enzimàtiques i químiques, amb temperatures de -18°C o inferiors.
El producte alimentari, carn, peix o vegetals, conté una gran quantitat d’aigua dos terços o més, substàncies inorgàniques i orgàniques en solució com sals i sucres i molècules més complexes com proteïnes en suspensió colloidal Els canvis que experimenta el producte durant la congelació i també durant la descongelació són complexos i no ben coneguts del tot Evidentment, la presència de substàncies dissoltes i en suspensió colloidal fa disminuir la temperatura de congelació llei de Raoult, i, doncs, la temperatura de congelació de diferents aliments varia en funció de llur composició i de llur…