Resultats de la cerca

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

Membre del Club Natació Barcelona Especialitzat en pala curta i trinquet, s’ha adjudicat sis vegades el Campionat de Catalunya de pala curta 2004-09 i una el de trinquet 2005, tots amb Àlex Garcia El 2009, amb Emiliano Skufca, obtingué el Campionat d’Espanya de clubs en pala curta i trinquet, el Torneig de Federacions en pala curta i el Campionat d’Europa de la mateixa especialitat, del qual també n’han estat subcampions 2007 Amb Àlex Garcia, ha estat subcampió d’Espanya en pala curta i subcampió del Torneig de Federacions 2010

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

Oman va intentar al llarg de l'any cercar solucions polítiques i diplomàtiques a la guerra de Síria, oferint posicions conciliadores, intercedint entre la resta de països de la regió i el règim sirià i no participant en la coalició militar de cinc països, liderada per l'Aràbia Saudita, contra els rebels houthis del Iemen Al final d'octubre es van celebrar unes eleccions poc significatives al Consell Consultiu del país, un òrgan sense poders legislatius, ja que Oman és una monarquia absoluta i tots els poders es concentren en el soldà

El conflicte fronterer amb Guatemala va continuar centrant gran part de l’interès del país Segons l’acord assolit entre tots dos països el 2015, s’havien de celebrar sengles referèndums als dos estats per acordar que el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU fos qui arrangés definitivament la disputa El 15 d’abril es va celebrar el referèndum a Guatemala, on més del 95% dels vots van ser favorables a la mediació del Tribunal Internacional de Justícia En el cas de Belize, és previst celebrar-lo l’abril del 2019

Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà, EXuriguera i TValls…

Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals