Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Liverpool
Ciutat
Ciutat del comtat de Lancashire, Anglaterra, Gran Bretanya, situada aigües avall de l’estuari del Mersey (l’aglomeració 1 525 000 [1981]).
La ciutat és el centre de la conurbació industrial del Merseyside, que inclou els nuclis de Bootle, Birkenhead i Wallasey i que s’estén al llarg de l’estuari del Mersey Des del 1930 disminueix la població de la ciutat, arran de la política governamental de descongestió, traduïda per la creació de les dues ciutats noves de Skelmersdale i Runcorn Augmenten algunes àrees suburbanes residencials, com Ellesmere Port L’expansió urbana ha estat facilitada per la construcció d’un túnel per sota el Mersey que, des del 1934, enllaça amb la ciutat bessona de Birkenhead La principal funció urbana és la…
Gloucester
Ciutat
Capital del shire de Gloucester, a Anglaterra, Gran Bretanya, és situada a la vora esquerra del Severn, a l’W dels Cotswolds.
El canal navegable de Gloucester i Berkeley comunica les installacions portuàries de la ciutat amb les de Sharpness, a les boques del Severn Ciutat industrial, amb factories de vagons i material ferroviari, maquinària agrícola, mobles i construcció naval Pesqueries de salmònids al Severn Entre els edificis religiosos es destaca la catedral, començada en estil romànic 1089 i acabada en gòtic perpendicular ss XIV-XV és molt famós el seu claustre amb voltes de ventall 1351-1412 En arquitectura civil excelleixen les cases particulars del s XVIII
ianqui
Terme aplicat pels anglesos als colons revoltats de Nova Anglaterra i, més tard, durant la guerra de Secessió, pels sudistes als nordistes.
music-hall
Arts de l'espectacle (altres)
Nom que reberen a Anglaterra, des del començament del segle XIX, els locals o teatres de varietats dedicats principalment als números musicals.
Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres
Yeadonià
Geologia
Estatge (i edat) equivalent del Namurià C d’Anglaterra, interjacent entre el Marsdenià, a la base, i el Westfalià A, al sostre.
alderman
Història
A l’Anglaterra dels segles X i XI, funcionari encarregat del comandament militar i de la jurisdicció de cada districte del regne.
Aviat esdevingué un títol honorífic aplicat als caps de les corporacions gremials i als magistrats de barri i en general als collaboradors del president de la corporació municipal Actualment, al Regne Unit i als EUA hom atribueix aquest títol als consellers municipals i provincials
ducat de Portland
Història
Títol concedit, a Anglaterra, el 1716, a Henry Bentinck (mort el 1726) segon comte de Portland, capità general i governador de Jamaica.
El seu net i tercer duc, William Henry Cavendish-Bentinck mort el 1809, fou virrei d’Irlanda i dues vegades primer ministre 1783 i 1807 El títol continua en la mateixa família El comtat de Portland havia estat atorgat el 1689 a Hans William Bentinck , pare del primer duc
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts…
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…