Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
Observatori de l’Ebre
L’Observatori de l’Ebre
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori situat dins el terme de Roquetes (Baix Ebre), que depèn de la Companyia de Jesús, fundat el 1904 per Ricard Cirera.
Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics Destaca en l’estudi dels corrents tellúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre Els arxius de les seves observacions són rellevants per la fiabilitat, l’antiguitat i la continuïtat Tenen un especial interès els registres sísmics i ionosfèrics, els més exhaustius de l’Estat espanyol en el temps, i els meteorològics, que arriben fins el 1880 És governat per la Fundació Observatori de l ’ Ebre , sense ànim de lucre Té l’estatut d’institut…
elastòmer acrílic
Química
Tipus de polímer que té una qunatitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en cadena de polímer:
Els elastòmers acrílics foren desenvolupats per resistir l’acció degradant dels olis a temperatures de 175-180°C La naturalesa i l’estructura d’aquests polímers també els fa passius a l’atac de l’oxigen i de l’ozó Complementàriament són destacables llur estabilitat a la calor, llur flexibilitat i llur impermeabilitat als gasos El procés d’obtenció és més senzill que el dels cautxús diènics el làtex provinent de la polimerització per emulsió de l’acrilat d’alquil és rentat, assecat i laminat hom disposa també d’aquest elastòmer en forma de làtex Encara que tinguin la cadena saturada, els…
equitació
Hípica
Art de muntar a cavall.
La tècnica es basa tant a saber pujar a cavall i baixar-ne com a menar-lo bé segons els diferents tipus de marxes al pas, al trot, al galop, etc en la direcció que el genet pretén de seguir Des de l’antiguitat ha estat considerat un exercici noble, associat a l’activitat bèllica A l’edat mitjana, saber muntar a cavall era bàsic per a la guerra i per a traslladar-se ràpidament, però l’ensenyament i la pràctica es reduïa a un nombre limitat de persones A les acaballes del s XV foren creades a Itàlia les primeres acadèmies d’equitació, que foren imitades a la resta d’Europa durant…
endoscòpia
Exploració instrumental de la superfície interna de cavitats, dels òrgans que contenen i dels conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.
Per la manera de recollir la imatge, l’endoscòpia pot ésser directa , si la zona que hom vol explorar ja forma naturalment una cavitat, o indirecta , si cal injectar-hi gas o líquid perquè es formi una cavitat i hom pugui, així, explorar-ne la superfície La pràctica d’endoscòpies ha experimentat una transformació notable els darrers anys, gràcies a les innovacions tècniques aconseguides en els aparells emprats per a l’estudi de les cavitats orgàniques Dels endoscopis metàllics rígids hom ha passat a la utilització estesa d’instruments flexibles de fibres òptiques i darrerament ha estat…
eina
Tecnologia
Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria, alhora que assegura un bon contacte amb la mà per a obtenir un control precís de l’operació i fer-la còmodament.
L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o…
Joseph Altman
Medicina
Neurobiòleg nord-americà.
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva família emigrà a Austràlia, on fou bibliotecari de la Universitat de Nova Galles del Sud, a Sydney Interessat des de molt jove en la psicologia, les ciències del comportament i la neurologia, una estada a Nova York com a bibliotecari li permeté deixar aquesta ocupació i estudiat psicologia a la Universitat de Nova York, on obtingué el doctorat el 1953 El 1961 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on creà el Laboratori de Desenvolupament Neurobiològic, que l’any 1968 traslladà a la Universitat de Purdue Indiana, on amb la seva…
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…
Anna Maleras i Colomé
Dansa i ball
Ballarina i professora de dansa.
Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a…
Paulo Mendes da Rocha

Museu Brasileiro da Escultura e Ecologia, obra de l’arquitecte Paulo Mendes da Rocha
© Pritzker Architecture Prize/Nelson Kon
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier i de l’arquitectura brutalista es fa palesa en obres de gran audàcia…
Juli Capella i Samper
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1991 i és un reconegut activista del disseny Fou coordinador de la revista “ON” 1982-84 i, juntament amb Quim Larrea, fundà les revistes De Diseño 1984 i ARDI , a més d’ésser un dels impulsors de la Primavera del Disseny També és autor de llibres com Diseño de arquitectos en los 80 1987-88, Nuevo diseño español 1991, Arquitectura a Catalunya l’era democràtica 1977-1996 1996, Diseño industrial en España 1998 i Arquitecturas diminutas 2000 Ha estat…