Resultats de la cerca
Es mostren 2938 resultats
Cabanelles

Cabanelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental del municipi…
el Bruc

El campanar de l’església de Santa Maria del Bruc, amb la torreta afegida a final del segle XIX
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal del Bruc, de 47,21 km 2 , a l’extrem de llevant de la comarca, es troba en contacte amb el Bages i el Baix Llobregat i s’estén als vessants sudoccidentals del massís de Montserrat, a l’est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l’Anoia Dins la comarca de l’Anoia limita amb els termes dels Hostalets de Pierola S, Piera SW i Castellolí W Té contacte dins la comarca del Bages amb Castellfollit del Boix NW, Sant Salvador de Guardiola N, Marganell i Monistrol de Montserrat E, i dins el Baix Llobregat amb Collbató SE Formen els límits de llevant els pics…
Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Corçà

Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
la Granadella

Aspecte del poble de Granadella (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació La Granadella, amb un extens terme municipal de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca —les Garrigues Altes— Té un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura.
Fill d’ Isidre Molas i Font i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…
, ,
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…