Resultats de la cerca

Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919 Durant el període 1926-29 estudià amb N Boulanger a París Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933 , però la Tercera Simfonia 1939 fou més popular, i és considerada la seva obra mestra Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris El seu deixeble més cèlebre és William Schuman La popularitat de Harris…

El 1903 anà a Berlín per a ser concertista de piano, i estu dià composició amb E Humperdinck Retornà als Estats Units el 1907, i fins el 1920 fou director de música a la Hackley School a Tarrytown Si bé les cinc cançons publicades el 1909 denoten la influència del Romanticisme alemany, Griffes continuà experimentant per a definir la seva personalitat artística El 1911 compongué obres que reflecteixen l’impressionisme musical, i en el període 1916-17 l’orientalisme es fa palès a la seva obra També experimentà amb dissonància extrema i tonalitats obscures 3 Poems , opus 9 La Sonata per a piano…

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…

Fou deixeble d’harmonia d’A Garritano al Conservatori de Porto Alegre El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R Perutz i composició amb W Bakaleinikoff En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important Tot i que assimilà els mètodes…

Estudià piano a Praga amb V Kurz 1939-45, i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I Štepánová 1945-48 A més estudià composició amb J Rídký i VAR Novák Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny 'Flors', 1941 i Slezské písne 'Cançons de Silèsia', 1946 En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L Janácek A partir del 1950 evolucionà cap a un estil més…

Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a collaborar amb el…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de capella a…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…