Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
àcid làuric
Química
Àcid gras contingut com a glicèrid en la llet, en l’esperma de balena i en diversos olis vegetals, com el de palma i el de coco.
oligòfag
Ecologia
Dit de l’organisme l’espectre alimentari del qual no és ni tan especialitzat com el d’un estenòfag ni tan ampli com el d’un eurífag.
miniaturització
Electrònica i informàtica
Reducció de les dimensions dels aparells electrònics, imposada per raons de necessitat (com en medicina, tècnica aeroespacial, etc) o de comoditat (com en els aparells de consum).
La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització
micropterígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part (zeuglòpters), considerada sovint com la família més antiga de les papallones.
Llur morfologia és en alguns trets distinta de la dels lepidòpters típics, ja que les erugues tenen potes falses en els vuit primers segments abdominals La crisàlide és lliure, i l’adult, en comptes d’espiritrompa, presenta mandíbules funcionals amb què mastega pollen Són microlepidòpters diürns, i del centenar d’espècies existents, n'habiten als Països Catalans menys d’una dotzena
acoblat | aclobada
Heràldica
Dit de determinades figures enroscades a d’altres, com d’una serp a una columna o com de l’heura a un arbre o a una creu.
American Geographical Society
Institució nord-americana fundada el 1852 a Nova York com a centre de recerques i que té com a objecte de recopilar i distribuir els coneixements geogràfics.
Actualment és oberta a tots els professionals de la geografia per tal d’encoratjar la investigació i l’exploració Entre les seves publicacions cal esmentar Geographical Review , Focus , Current Geographical Publications , Soviet Geography Review and Translation , a més de colleccions de mapes i atles
Estampa Popular Valenciana
Moviment artístic format a València vers el 1963 com a ressò, amb característiques pròpies, d’un moviment homònim impulsat per artistes com José Ortega, de Ciudad Real.
Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica
ready-made
Art
Expressió amb què hom designa un objecte quotidià, allunyat del seu context habitual, en què tenia una utilitat pràctica, i inserit en el mecanisme de l’art, com a fruit de l’elecció voluntària de l’artista.
Vindria a ésser un objecte qualsevol fet art El primer a fer-ne fou MDuchamp, el qual no ho considerava com quelcom d’estètic, sinó provocatiu, com a mecanisme de xoc El primer ready-made conegut és Bicycle Wheel 1913 i consisteix en la juxtaposició d’una roda de bicicleta i un tamboret, però el primer exposat fou Font 1915, que no era altra cosa que un urinari Aquest gest de lliure elecció per part de l’artista inaugura possibilitats immenses dins l’art contemporani instaura una nova actitud enfront de la realitat, de l’art i de la vida, i posa en crisi el paper tradicional de l’artista com…
pla de treball
Electrònica i informàtica
Pla real o imaginari on hom suposa que és efectuat normalment el treball i, per tant, emprat correntment com a pla de referència per a mesurar el nivell d’il·luminació de locals.
Sovint hom pren com a pla de treball el situat a una alçada de 0,85 m sobre terra
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria