Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i…

Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el 1938 Com el seu…

Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà…

Desenvolupà tota la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1922 guanyà el Campionat de Catalunya de cros i fou tercer al Campionat d’Espanya i el 1924 millorà els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 1500 m, 3000 m i 5000 m El 1925 aconseguí el segon títol català de cros, fou campió d’Espanya dels 800 m i superà el seu primer rècord català de la distància Repetí Campionat d’Espanya de 800 m 1926, 1927, 1928 i guanyà també el de 1500 m 1926, 1927 i el de 400 m 1928, a més del Campionat de Catalunya de 400 m i 800 m anteriors als Jocs d’Amsterdam 1928 Participà en els…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, fou campió de Catalunya en diverses categories inferiors Fou campió júnior d’Espanya i del Roland Garros 1969 Fou campió absolut de Catalunya en individuals 1967, 1968 i en dobles amb L Flor 1967, amb J Guerrero 1968, amb J I Muntañola 1978 amb J Soler 1980 Fou campió d’Espanya de dobles en sis ocasions amb M Orantes 1970, 1971, 1973 A Gimeno 1972 J L Muntañola 1974 i J Higueras 1976, i dues vegades subcampió 1975, 1979 Fou subcampió d’Espanya individual també en dues ocasions 1975, 1979 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i de la Copa…

Contribuí als inicis del primer desenvolupament del jazz  Debutà el 1900 i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natalAviat es destacà com a cornetista amb els conjunts Eagle Band i la seva pròpia Magnolia Band Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i creà la King Oliver's Creole Jazz Band amb L Armstrong com a segona trompeta El 1922 liderà la seva formació, als Lincoln Gardens La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja sense…

Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també enregistrà…

Graduat el 1958 per la Universitat de Manitoba, l’any 1962 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Nova Jersey, EUA, on desenvolupà la carrera acadèmica i científica Ha centrat la seva recerca en la interpretació de la radiació cosmològica de fons , identificada el 1964, a partir de la qual ha explicat la formació de les galàxies i la seva distribució a l’Univers De les seves nombroses publicacions sobresurten Physical Cosmology 1971, The Large-Scale Structure of the Universe 1980 i Principles of Physical Cosmology 1993 La seva aportació ha estat reconeguda amb…

Graduat per la Universitat de Duke 1982 Resident 1983-87 a la Johns Hopkins University de Baltimore, el 1987 passà al Dana-Farber Cancer Institute de Boston i el 1991 a la Harvard Medical School, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica Les seves investigacions sobre tumors el portaren a observar nivells anormalment baixos d’oxigen en les cèllules afectades per la mutació del gen VHL causant de la síndrome de von Hippel-Lindau, que afecta el pàncrees, el fetge i el sistema nerviós Aquesta mutació impedia a la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor…

Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872…