Resultats de la cerca

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i Alessandro…

A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…

Situació Església reconstruïda en època barroca que aprofita l’absis i el sector de capçalera del període romànic ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan és al nucli del poble abandonat d’Escarlà, al cim d’un turó que domina el curs de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG124768 S’arriba a Escarlà per una pista que surt del Pont d’Orrit en direcció sud, i que cal deixar uns 3 km després, just en arribar a una casa d’on surt una altra pista, abandonada i només apta per a vehicles tot terreny, que, amb un recorregut d’uns 3 km, s’enfila fins al poble d’Escarlà…

Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una villa romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la villa, a la zona on se situaven les installacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan el levita…

El primer esment del castell de Castellbisbal és de l’any 1013 En un document s’alludeix al castell episcopal o de Benviure Al llarg de tot el segle XI es repeteixen les notícies que identifiquen el castell bisbal amb el de Benviure Aquesta fortalesa depenia de Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona i cosí de Mir Geribert Aquest bisbe, durant la crisi de 1041-1044, es posà en contra del comte de Barcelona, fet que provocà tot un seguit d’aldarulls Aquesta situació finí amb una sentència arbitral per la qual Guislabert hagué d’empenyorar el castell bisbal al comte En…

Situació Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de la Garriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf Mapa 34-13329 Situació 31TCG506395 Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de la Garriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la finca, que, travessant pel bell mig d’aquesta, puja fins al cim del turó, des d’on cal seguir a peu, en direcció…

Situació Fragment de l’absis des de l’exterior, una de les poques restes visibles d’aquesta antiga parròquia, que deixa veure les arcuacions i les lesenes típiques del romànic llombard ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’església de Sant Martin se situen a l’angle sud-oest de l’espai de l’antic poblat medieval de Molhet Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 20″ N - Long 2° 38′ 17″ E Per a anar-hical seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin, que servia el culte a l’antic vilatge de Molhet, és esmentada en la documentació l’any 1119…