Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement…
relleu
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven a l’antiga Atenes durant les festes panatenees, en honor d’Atenea Pòlies (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Escultura
Forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per…
José Luis Olivas Martínez
Política
Polític.
Llicenciat en dret, participà en la fundació d’ Unión de Centro Democrático 1977, partit pel qual fou elegit regidor de València 1979-81 El 1981 fou nomenat director general de pressupostos de la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana Regidor de l’Ajuntament de València pel Partido Popular entre el 1987 i el 1995, fou tinent d’alcalde, delegat de l’àrea d’hisenda i portaveu del grup Popular a l’ajuntament L’any 1995 fou elegit diputat a les Corts Valencianes i nomenat conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana El 1997 esdevingué vicepresident primer…
Joan Navarro i Tercero
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…
,
Oriol Pujol i Ferrusola
Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el…
Antoni González i Moreno-Navarro
Arquitectura
Arquitecte.
El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…
cuniculicultura
Granja de conills
Elder Bianco (CC BY-ND 2.0)
Zootècnia
Cria del conill domèstic.
Tradicionalment, hom ha criat els conills tant per llur carn com per llur pell o bell aspecte Segons aquestes finalitats hom diferencia races dites de pèl, de carn, mixtes o esportives Entre les races de pèl, la més característica és la d' Angora , de pell blanca i pèl llarg i suau, la xinxilla , molt semblant als animals d’aquest nom, la castorrex , semblant als castors, l’ argentada de Xampanya , la blava de Bevern , la blava de Viena , etc Entre les races de carn hom troba les més populars, com la grisa , la marró, l’ albina i la gegant de Flandes , amb representants que…
Víctor Alexandre i Benet
Política
Periodista i escriptor.
S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33 Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps Collaborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria , és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha…
Màrius Carol i Pañella
Màrius Carol i Pañella
La Vanguardia
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico i El País Director de comunicació del Grup Godó i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…
,
rebló
1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800°C i 900°C,…